El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha rebutjat investigar el conseller d'Interior, Miquel Sàmper, per la presumpta "passivitat" dels Mossos d'Esquadra en els atacs a Vox en la campanya del 14F, i ha criticat al partit d'ultradreta que "dispari per elevació" sense aportar proves.

En una interlocutòria, que es pot recórrer, la sala civil i penal de l'alt tribunal català descarta admetre la querella de Vox, que acusava Sàmper per omissió del deure perseguir delictes, prevaricació i delicte electoral, en considerar que no ha aportat proves que apuntin al fet que va ordenar als Mossos que no identifiqués ni detingués els contra-manifestants en diversos actes de campanya, com a Vic (Osona), Valls (Alt Camp) i Salt (Gironès).

El TSJC ressalta que, com sosté la Fiscalia, la querella "manca del més mínim suport probatori" respecte a l'existència d'indicis que suggereixin racionalment l'autoria de Sàmper respecte dels delictes dels quals se l'acusen.

Vox va denunciar davant el TSJC que en varis dels seus mítings durant la campanya del 14F els assistents van sofrir l'"assetjament" i la "violència verbal i física" per part de grups contraris, malgrat la presència dels Mossos d'Esquadra, que en ocasions va ser "insuficient" i van incórrer en una "sistemàtica passivitat".

Segons Vox, el responsable en "última instància" d'aquesta "conducta omisiva" per part dels Mossos d'Esquadra, que suposa un "flagrant incompliment dels seus deures", recau en el conseller Sàmper, a més del director general de la Policia, Pere Ferrer, el director general d'Administració de Seguretat i els respectius delegats territorials del Govern a Catalunya, als quals atribueix una suposada ordre impartida a la policia autonòmica perquè no s'identifiqués i detingués els autors dels atacs.

No obstant això, la sala replica que, per més que sigui "indiscutible" que els Mossos depenguin jeràrquicament del conseller d'Interior, "davant una o diverses actuacions concretes" de les quals es discrepi de la seva intervenció "no és admissible construir" una acció judicial contra un responsable polític sustentada únicament en aquest vincle, "quan no existeix cap constància de resolucions, disposicions o ordres en el sentit que s'apunta en la querella, ni és possible presumir-la".

"El que pretén el recurrent és començar per a dalt la investigació d'uns fets als quals atribueix aparença delictiva, disparant per elevació, quan la consistència d'aquesta aparença està encara pendent de determinar", ressalta la sala.

Per al TSJC, en aquest cas "encara no s'ha precisat adequadament la comissió de cap delicte en les ocasions que es descriuen en la querella, no ja solament per part dels integrants dels dispositius policials i pels seus responsables directes sobre el terreny, sinó també per les persones ignorades a les quals la formació política querellant denomina contra-manifestants, sobre la tipicitat penal de la conducta de la qual i dels seus resultats seria necessari investigar primer".

Per aquest motiu, el TSJC rebutja investigar Sàmper perquè no existeix en aquests moments cap indici contra el conseller i no li és possible esbrinar primer els indicis que poguessin existir respecte dels no aforats per establir, posteriorment, la seva eventual relació amb el titular del Departament d'Interior.

La sala aclareix a Vox que, malgrat rebutjar la seva querella contra Sàmper, no es vulnera el seu dret a la tutela judicial ni se'ls aboca a la indefensió, ja que tenen oberta la via d'exercir les accions penals que creguin oportunes respecte dels no aforats.

Si en el marc d'aquesta eventual recerca als no aforats sorgís algun "indici fundat" de participació per part del conseller, la causa s'elevaria llavors a l'alt tribunal català, segons la sala.