Meritxell Serret va tornar ahir per sorpresa a Catalunya. L'ex-consellera d'Agricultura, que va viatjar a Bèlgica al costat d'altres exconselleres i l'expresident Carles Puigdemont després de la declaració d'independència de 2017, va comparèixer voluntàriament davant el Tribunal Suprem acompanyada del seu advocat, Iñigo Iruin. El jutge Pablo Llarena, que va instruir la causa oberta contra el Procés i manté la relativa als residents a l'estranger, la va deixar en llibertat amb les úniques mesures cautelars de designar un domicili i comparèixer sempre que sigui convocada. La seva pròxima cita judicial serà el 8 d'abril, quan declari davant el magistrat del Suprem.

Serret va comunicar a molt poques persones les seves intencions: la seva pròpia família les va conèixer ahir a les deu del matí, quan ja era a Madrid. Fins ahir mateix ni Puigdemont ni l'ex-conseller Lluís Puig -que es va declarar «molt sorprès- coneixien que creuaria la frontera per comparèixer davant el Suprem. La seva decisió, que li permetrà assistir com a diputada electa a la sessió constitutiva del Parlament d'avui, estableix una línia divisòria entre ella i els que han decidit romandre a l'estranger, com Toni Comín i Clara Ponsatí, a més de Puig i l'expresident.

Documents caducats

L'exconsellera d'Agricultura, els documents d'identitat de la qual estan caducats, va entrar a Espanya a través d'Euskadi, per la frontera d'Irun, amb cotxe. Hi havia previst fins i tot un operatiu per esquivar un eventual seguiment policial, tot i que fonts d'ERC van destacar que no era tan aparatós com el que va utilitzar Puigdemont el 2017. Després de comparèixer davant del jutge, es va traslladar a Catalunya i va arribar poc després de les sis de la tard al seu poble, Vallfogona de Balaguer, on molts veïns l'esperaven per donar-li la benvinguda.

Malgrat trobar-se en rebel·lia, en no comparèixer davant la justícia espanyola, Serret va ser processada pel jutge Llarena al costat de la resta de líders responsables de l'1-O, tant els que van marxar com els que van acabar sent condemnats per l'alt tribunal. Se li atribuïen els delictes de malversació de cabals públics i desobediència, però previsiblement la seva condemna hauria quedat reduïda únicament a aquest últim si no hagués marxat, perquè va ser la que es va imposar als exconselleres Meritxell Borràs, Carles Mundó i Santi Vila, després del judici del Procés. Aquesta sentència ha influït decisivament en la tornada de l'ex-consellera.

Ara tot apunta que l'alt tribunal acabarà remetent les actuacions al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que seria al que, a més, li correspondria d'acord amb el seu fur com a diputada del Parlament.

Després de comparèixer davant la secretaria de la Sala Segona, va assegurar estar «feliç i contenta» d'«haver fet el pas» de regularitzar la seva situació davant la justícia, en considerar que és el coherent per «defensar el projecte de república catalana» des del Parlament i «acabar amb aquesta repressió judicial a l'1-O». El delicte pel qual està processada només està penat amb multa i inhabilitació per a feina o càrrec públic de fins a dos anys.