13 de març de 2021
13.03.2021
Diari de Girona

Un hemicicle amb causes pendents

Una desena de diputats estan imputats en diverses causes judicials pel «procés» o per corrupció · La Mesa del Parlament haurà de dilucidar si suspèn la presidenta Borràs com a diputada en el cas que se li obri judici oral

13.03.2021 | 00:58
Meritxell Serret (esquerra), amb Carme Forcadell ahir al Parlament

La 13a legislatura seguirà embolicada en garbulls judicials amb els quals haurà de bregar la nova Mesa del Parlament. Nou dels 135 diputats tenen causes obertes amb la justícia per delictes d'índole molt diferent: la presidenta de la Cambra catalana, Laura Borràs; l''exconsellera i membre de la bancada d'ERC, Meritxell Serret; l'exconseller de Cultura resident a Brussel·les, Lluís Puig, els diputats d'ERC Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, de la CUP, Dolors Sabater i Pau Juvillà; i els dos representants de Vox, Mònica Lora i Joan Garriga. En recollir les seves actes de diputats en el Parlament estan aforats, per la qual cosa l'el tribunal encarregat d'abordar amb els seus procediments és el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

La nova presidenta del Parlament està investigada pels delictes de prevaricació, frau a l'Administració, malversació de cabals públics i falsedat documental per presumptament fragmentar contractes perquè resultés beneficiat el seu amic, l'informàtic Isaïes Herrero, mentre va estar al capdavant de la Institució dels Lletres Catalans (ILC). El viacrucis de Borràs va per a llarg. L'actuacions van partir en el seu moment del jutjat d'Instrucció número 9 de Barcelona, van passar al Tribunal Suprem en adquirir la seva condició de diputada en el Congrés i recauran ara en el TSJC, que començarà de nou la instrucció.

Però abans que es resolgui, el xoc jurídicopolític està servit. L'article 25.4 del reglament del Parlament explicita que en els casos en què l'acusació sigui per delictes vinculats a la corrupció, la Mesa de la Cambra catalana, «una vegada sigui ferma l'acte d'obertura del judici oral i tingui coneixement d'aquest, ha d'acordar la suspensió dels drets i deures parlamentaris de manera immediata». En el cas que es plantegin dubtes sobre la mena de delicte o sobre el règim d'incompatibilitats aplicable, es pot sol·licitar un dictamen de la Comissió de l'Estatut dels Diputats. Per tant, de la Mesa dependrà que l'independentisme -amb cinc representants enfront dels dos del PSC- vulgui lliurar batalla i no acatar aquest extrem quan s'obri el judici oral.

El retorn de Serret

Un camí semblant seguirà el cas Serret. L'exconsellera d'Agricultura va tornar el dijous per sorpresa a Catalunya després de tres anys i mig a Bèlgica, i va comparèixer voluntàriament davant el Tribunal Suprem acusada per un delicte de desobediència.

El jutge Pablo Llarena, que va instruir la causa oberta contra el procés i manté la relativa als residents a l'estranger, la va deixar en llibertat amb les úniques mesures cautelars de designar un domicili i comparèixer sempre que sigui anomenada. La seva pròxima cita judicial serà el 8 d'abril, quan declari davant el magistrat. Després, l'alt tribunal remetrà les actuacions al TSJC.

El cas de Lluís Puig

En canvi, el ´exconseller' de Cultura, Lluís Puig, que segueix a Bèlgica processat en rebel·lia per malversació i desobediència pel referèndum del 1-O, haurà de sol·licitar la delegació de vot o ser substituït, fet que ja va provocar xocs entre ERC i Junts la legislatura passada.

En la sessió constitutiva, Puig havia sol·licitat delegar el seu vot en Borràs «per les circumstàncies actuals que li incapaciten per a poder exercir de manera presencial el dret a vot», però la delegació ha estat rebutjada pels dos secretaris de la mesa d'edat, Alberto Tarradas (Vox) i David González (PSC), malgrat el vot a favor del president, Ernest Maragall (ERC).

En la bancada republicana hi ha altres dos procediments judicials: Josep Maria Jové, que va ser secretari general de Vicepresidència i Economia, i Lluís Salvadó, exsecretari de Hisenda, processats pels delictes de malversació, prevaricació, desobediència i revelació de secrets pels preparatius del 1-O i per planificar presumptament la recaptació dels impostos dels catalans a través de l'Agència Tributària pròpia, considerada per la jutge una de les «estructures d'Estat».

Els casos de la CUP

En el cas que ocupa al secretari tercer de l'òrgan parlamentari, Pau Juvillà, pendent d'un judici per desobediència per no haver despenjat durant la campanya electoral llaços grocs del seu despatx a l'Ajuntament de Lleida, mentre no tingui una sentència ferma que l'inhabiliti per a un càrrec públic, podrà continuar exercint com a diputat.

L'article 25.1 del reglament del Parlament sosté que se li podria suspendre «si és ferm l'ordre de processament o d'obertura de judici oral i el ple del Parlament l'acorda per majoria absoluta», però la summa independentista de 74 diputats ho impediria. El mateix passaria pel que fa a la dirigent de la CUP, Dolors Sabater. La exalcaldesa de Badalona està acusada de prevaricació per haver impulsat una suspensió de llicències urbanístiques quan ostentava la vara de la ciutat catalana.

Vox i els delictes d'odi

La ultradreta irromp en el Parlament també amb assumptes pendents amb la justícia. Els diputats Mònica Lora i Joan Garriga estan acusats d'un delicte d'odi com a exmembres de la cúpula del partit xenòfob Plataforma per Catalunya per la propaganda electoral que van enviar als electors de diverses ciutats per a les municipals del 2011.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook