L'agost passat es va confirmar a Hong Kong el primer cas de reinfecció de covid-19 al món. Avui, set mesos després, ja s'han reportat, a tot el planeta, un total de 64 reinfeccions amb dues morts.

Són molt poques si es té en compte que globalment ja hi ha hagut uns 119 milions de contagis. A més, hi ha 12.408 casos més de reinfeccions sospitoses, dels quals haurien mort 35 persones. «Per confirmar una reinfecció de covid-19, s'ha de tenir una seqüència del primer virus i una altra del segon. Però al començament de la pandèmia no es feia aquesta anàlisi de manera sistemàtica», explica Roger Paredes, cap de Secció del Servei de Malalties Infeccioses de l'Hospital Germans Trias i Pujol (Can Ruti, Badalona) i investigador de l'Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa.

El quid de la reinfecció

Les PCRs són tan precises que de vegades detecten a l'organisme restes d'un virus que ja està inactiu. Però una reinfecció és una cosa diferent: es confirma quan dues proves diagnòstiques, fetes en períodes diferents, mostren que la composició genètica de cada virus és diferent en un grau que no pot explicar-se mitjançant l'evolució in vivo. «Ara s'està infectant gent que ja s'havia infectat fa un any, quan no es feien PCRs», afirma Paredes.

El desconeixement entorn d'aquest nou virus que és el SARS-CoV-2 encara és gran un any després de la seva aparició. Per això, per predir com actuarà, els investigadors observen el comportament d'altres coronavirus que el van precedir, com el SARS el 2002 o el MERS el 2012. «En aquests coronavirus, molt semblants a la covid-19, hi ha descrits casos de fins a quatre reinfeccions», diu aquest investigador de Can Ruti.

Se sap que la majoria de les persones que passen la covid-19 generen anticossos que duren «un mínim de nou mesos» i que «fins i tot [podrien durar] anys». No obstant això, entre un 15% i 20% dels infectats no tenen aquests «anticossos duradors» i es tornen a reinfectar. Són pacients de totes les edats i solen tenir una «covid lleu». Les reinfeccions acostumen a produir-se en un interval de dos o tres mesos entre el primer i segon contagi. I, segons afirma el cap del Servei de Microbiologia de l'Hospital Vall d'Hebron, Tomàs Pumarola, són bastant inusuals.