La Sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem ha desestimat els recursos presentats per l'expresident de la Generalitat Quim Torra contra els tres acords de la Junta Electoral Central que li van imposar tres multes, dues de 3.000 euros i una de 2.500, per infringir el deure de neutralitat política dels poders públics que s'exigeix en període electoral, tal com estableix la Llei orgànica de Règim Electoral General (LOREG). L'alt tribunal considera que els acords conformes a dret i les sancions, proporcionals.

L'expresident català, que també va ser condemnat per desobediència per negar-se a retirar el símbol utilitzat contra l'empresonament dels líders independentistes condemnats pel procés, va anunciar a Twitter que no té intenció d'abonar les quantitats que se li van imposar com a sanció. «Prou. Jo no pago aquestes multes ni vull, gràcies, que les paguin per mi», va escriure en referència a la caixa de solidaritat de la qual han sortit les fiances i multes imposades als líders independentistes encausats en l'1-O.

Acords de la JEC

El primer dels acords de la JEC recorregut és del 13 de juny de 2019, que va imposar a Torra una sanció de 3.000 euros per l'exhibició de llaços grocs i altres símbols de caràcter partidista en les façanes de diferents edificis i espais públics dependents del Govern que presidia, afavorint així algunes de les formacions polítiques que es presentaven a les eleccions generals, amb el consegüent trencament del principi de neutralitat que tot poder públic ha de respectar durant el procés electoral. En aquest sentit, el Tribunal Suprem declara que la neutralitat de les institucions és un principi bàsic del nostre ordenament jurídic i es troba declarada en els articles 9.3. i 103.1 de la Constitució. En el cas concret, destaca que no hi ha cap dubte que el «llaç groc» i «les banderes estelades» no representen tots els ciutadans de Catalunya.

En el segon acord, de 22 de juliol de 2019, la Junta el sanciona per l'emissió d'un missatge institucional el dia de Sant Jordi de 2019, el contingut del qual, en coincidir amb el d'algunes formacions polítiques concurrents a les eleccions, va provocar el consegüent trencament del principi de neutralitat que tot poder públic ha de respectar durant el procés electoral, en aplicació de l'article 50.2 de la Loreg, quelcom que li va suposar una segona multa de 3.000 euros.