Junts per Catalunya no garanteix investir Pere Aragonès com a president la setmana que ve. El partit de Puigdemont argumenta que ERC no ha concretat el seu pla independentista. Afegeix que els republicans dilaten les negociacions i sosté que tot està encara en dubte, fet pel qual pot ser millor esperar unes setmanes més que tancar en fals un acord en els pròxims dies. Això sí, l'amenaça va ser llançada a través dels mitjans de comunicació i no comunicada directament als republicans.

Les fonts consultades de Junts, dins i fora de la Generalitat, argumenten que malgrat que ERC ha donat els seus vots a Laura Borràs, de JxCat, perquè sigui presidenta del Parlament, ells no tenen l'obligació encara de donar el «sí» a Aragonès. Òbviament, els republicans ho entenen d'una altra manera. Creuen que hi ha un pacte, mirall del de 2017, que obliga els postconvergents a investir el candidat d'Esquerra, llevat que trenquin la seva paraula. I si això passa «ho hauran d'explicar molt i molt bé».

Junts exigeix a ERC més compromís amb el full de ruta independentista. I fins i tot expliquen que les reunions negociadores no s'estan duent a terme amb la intensitat que seria lògica per part dels republicans. A Esquerra afirmen estar «molt tranquils». «Ho estem fent tot nosaltres», diuen. Això sí, asseveren que encara no arriben a comprendre què vol JxCat «perquè no ho saben ni ells». De tot el soroll sobre aquest presumpte «acte equivalent» a una votació d'investidura que podria efectuar Borràs, ERC n'extreu que és un «xantatge negociador». «Un altre més. Estem acostumats», lamenten. Cal recordar, així mateix, la denúncia en el seu dia de la CUP que els postconvergents acostumen a allargar «les negociacions al màxim per obtenir rèdits superiors».

El pla B d'ERC

Sempre segons la versió que mantenen dirigents coneixedors de les converses, tot està en dubte. Falta saber, asseguren a Junts, quin és el pla B d'ERC si l'estratègia de negociar amb el Govern central no dóna fruits. Junts segueix posant sobre la taula la via del que anomena la «confrontació intel·ligent». Els republicans, en canvi, acusen Junts d'obviar la triple crisi pandèmica en les negociacions i asseveren que el capítol del nou full de ruta està «pràcticament» pactat.

El missatge a Junts és que no poden tornar-se a repetir-se les batalles constants entre independentistes que han protagonitzat els últims anys. Per això consideren prioritari lligar un bon acord abans que un acord urgent, malgrat el context de COVID i crisi socioeconòmica. Junts batallarà per un full de ruta ambiciós i per un front comú a Madrid, quelcom que Esquerra, que triplica els escons dels puigdemontistes al Congrés, posa molt en quarantena.

Malestar amb Serret

Els recels són constants. Per exemple, a l'entorn de Puigdemont a Waterloo no ha agradat gens que l'ex-consellera d'Agricultura, Meritxell Serret, d'ERC, decidís d'incògnit presentar-se davant el Tribunal Suprem a Madrid després d'un període a Bèlgica. Aquesta actitud trenca l'estratègia dels desplaçats a l'estranger, perquè entre altres raons aquests no reconeixen l'autoritat del Suprem per jutjar-los. Que Serret s'hagi posat a disposició de l'alt tribunal descol·loca i fa enfadar els de Puigdemont, i no ho dissimulen.

Digestió de la derrota

En paral·lel, Junts viu l'inici d'un procés intern de digestió de la derrota per la mínima respecte ERC. Cada vegada és més generalitzada la tesi que Borràs, candidata a presidenta, no repetirà en el futur i per a ella s'ha dissenyat una retirada daurada al Parlament. Per aquest motiu els interrogants interns sobre lideratges futurs són, encara que prematurs, una evidència. Començant per les eleccions municipals a Barcelona d'aquí a dos anys si, com és previsible, la regidora Elsa Artadi torna a la Generalitat per pilotar la vicepresidència de l'Executiu d'Aragonès.