Josep Bou ha aconseguit treure de polleguera el PP. Les seves diferències amb el partit no són d'ara, van néixer gairebé amb el mandat, el primer que l'empresari panificador viu a l'Ajuntament de Barcelona, la seva primera etapa a la política. A més, els dirigents populars estan convençuts que l'empresari prepara el seu fitxatge per Vox per ser el seu cap de llista a les municipals del 2023 a Barcelona
Per primera vegada, el PP sospesa trencar amb Bou malgrat que aquesta decisió li causaria no pocs perjudicis. Tenint en compte que res indica que l'empresari accepti abandonar l'Ajuntament, tant ell com Ramírez es convertirien en regidors no adscrits. En no existir el grup, es perdria la subvenció anual que rep, 107.000 euros anuals, així com sis assessors i tres consellers. Ni Bou ni Ramírez podrien presentar iniciatives. No estan els temps per perdre recursos, i menys en un PP que a Catalunya compta amb una representació sota mínims en aquests moments.
Fa un any, semblava impossible que els populars tallessin en sec, malgrat que Bou ja havia aconseguit que estiguessin indignats. Havia fet fora a dos assessors, Alfredo Bergua, vicesecretari de Comunicació del PP de Barcelona, i Miguel Raposo, president del PP de Gràcia, i Joan Castelló, cap de comunicació del PP a l'Ajuntament des de 2007, que hi treballava des de 2004.
Destitucions polèmiques
Ara els populars segueixen indignats però a més estan farts d'humiliacions. La motiu han estat, de nou, destitucions: les de dos consellers de districte, Xavier Cañigueral, president del partit a les Corts, i Isaac Martín, president a Sarrià-Sant Gervasi, i un assessor, l'exregidor Eduardo Bolaños, cap de gabinet de el president autonòmic del partit.
