Carles Puigdemont va dir que s'assentava a Bèlgica, el 2017, per «internacionalitzar» el procés. L'expresident es resistia a renunciar al timó de la política catalana i es va erigir, ja entrat el 2018, com a líder del «front exterior» per projectar a Europa el conflicte polític català. Mentre es configurava un nou Govern després de les eleccions del 21-D del 2017, Puigdemont va esbossar els fonaments d'un govern «legítim» a l'ombra, amb el qual aspirava reunificar l'independentisme sota la seva capa. Però malgrat enlluernar els seus, ERC i la CUP van mostrar-hi recel. Tres anys després, el Consell per la República (CxR) centra les negociacions per a la configuració de l'Executiu: els republicans volen replantejar el paper d'aquest organisme privat paral·lel i Junts, blindar-lo.

Direcció, en mans de Waterloo

La posada de llarg del CxR es va fer al Palau de la Generalitat, l'octubre del 2018, amb el Govern i l'independentisme acompanyant un Puigdemont que va intervenir per videoconferència. L'expresident demostrava així que dirigia l'acció exterior de l'independentisme, amb el recolzament del que en un altre temps havia estat republicà Toni Comín, aleshores, vicepresident de l'ens. L'exconseller és el seu fidel escuder a Bèlgica i dirigeix el CxR amb la voluntat d'aglutinar tot el sobiranisme. També formen part de la cúpula els exmembres del Govern Clara Ponsatí i Lluís Puig. I hi estan representats l'ANC, Demòcrates, Poble Lliure i ERC, entre altres partits i entitats.

Els recels d'ERC i la CUP

La CUP va tancar des d'un inici la porta a formar part del CxR, justificant que no volien contribuir amb «iniciatives que parteixen d'una lògica simbòlica, que no tenen com a objectiu central la ruptura democràtica amb l'Estat i que no disposen de mecanismes de control democràtic i popular». Ni tan sols van acudir a l'esdeveniment d'inauguració, tot i que mesos després Poble Lliure -que forma part de la candidatura- es va unir a Puigdemont.

Tampoc va entusiasmar ERC. Van descartar la participació de les seves primeres espases i fins i tot van plantar Puigdemont el desembre del 2020 quan es va certificar la fundació de l'assemblea de representants -l'òrgan de govern del CxR- al considerar-lo «partidista i interessat» per la proximitat de les eleccions del 14-F, on Puigdemont va encapçalar la llista de Junts.

El PDECat també ha format part d'algunes trobades, així com Òmnium Cultural, que tampoc ha donat gaire joc a la iniciativa de Puigdemont.

Un full de ruta propi

Des del seu naixement, s'han anat fent reunions periòdiques, moltes, de forma telemàtica. Això sí, en aquests tres anys s'ha elaborat una doctrina teòrica sota el lema ´Preparem-nos', en què s'invoca de nou a la consecució de la secessió mitjançant actes de desobediència unilateral, resistència i boicots, a fi d'«activar la declaració d'independència» de l'octubre del 2017. Es resumeix tot en el concepte de «desbordament democràtic, massiu i sostingut en el temps», que Toni Comín va explicar en una entrevista fa uns meos a El Periódico.

Les metes i els socis

Mentre no arriba aquest estadi, l'objectiu és augmentar el nombre d'associats perquè sigui una «ambaixada de l'independentisme». Es van marcar públicament el repte d'aconseguir un milió d'inscrits, però actualment en consten 92.581 segons dades de la seva pròpia pàgina web. Entre els projectes aconseguits, destaquen la creació de consells locals en territori català, l'acte celebrat a Perpinyà el 2020, la constitució de l'assemblea d'electes i la manifestació a Estrasburg del 2019.