Per primera vegada des de l'inici del procés, una de les dues grans forces independentistes no avalarà l'altra per a la investidura d'un president sobiranista. La guerra sense treva entre els dos espais, ERC i Junts, ha portat el partit de l'ex-president Carles Puigdemont a una decisió de gran importància, justificada en un breu paràgraf públic després de la reunió de l'executiva: tombar la investidura de Pere Aragonès perquè no s'ha pogut «arribar a cap acord de legislatura» sobre la gestió del Govern i el full de ruta independentista. És més, la cúpula postconvergent va sospesar la proposta d'alguns dels seus integrants de votar obertament en contra. Així doncs, Aragonès no aconseguirà ser ungit president en el debat d'avui al Parlament, en el qual només comptarà amb el suport del seu grup i el de la CUP, les bases de la qual van avalar el preacord amb Esquerra malgrat que van remarcar que «no és suficient» per apuntalar tota la legislatura. Catalunya seguirà durant un temps encara indefinit sense un Govern constituït que encari els no pocs reptes actuals.

Les cartes gairebé marcades

La direcció de Junts va arribar a la reunió amb les cartes gairebé ja marcades, perquè fa dies que l'equip negociador prepara el terreny per al veto inicial al postulant republicà. L'explicació oficial és que les converses (després d'un mes i deu dies des de les eleccions) no han avançat prou. La realitat és segurament més prosaica: Junts es resisteix a que l'espai que lidera Puigdemont des de Bèlgica, el Consell per la República, deixi de ser el far de l'independentisme, el que prengui les decisions. A més a més, vol gestionar els fons europeus de reconstrucció.

Però en la decisió hi ha components de ressentiment gens menors a tota l'equació. Valguin dos exemples: el mateix Puigdemont, ahir, tuitejava àcidament contra «sectors de l'independentisme» que, segons ell, «lamenten que no estiguem a la presó». I Junts va considerar «una falta de respecte» que la CUP exigís als postconvergents una actuació responsable en la investidura, després del pacte d'ERC amb els anticapitalistes. «Què s'han cregut?», etziben a Junts respecte la CUP. El preacord entre republicans i cupaires va incidir en la ja difícil negociació dels de Puigdemont amb Esquerra.

En efecte, l'aval de la militància de la CUP al preacord establert amb Esquerra va servir els anticapitalistes per posar pressió a Junts. La diputada Eulàlia Reguant va exigir «responsabilitat» als postconvergents i va advertir als republicans que qualsevol modificació del text derivada de la negociació amb Junts pot suposar la retirada del suport dels seus nou diputats. «No entendríem que Junts no compartís que aquest país necessita uns mínims per viure i, per tant, una renda bàsica o una banca pública», va insistir la dirigent de la CUP, i va dir que el partit de Puigdemont «té la responsabilitat d'afegir-se a aquest acord si es vol posar al servei del país». Fins a un 59,31% de la militància de la formació anticapitalista va votar a favor del preacord, malgrat que un 85,59% va voler deixar constància en una altra pregunta que «no és suficient» i que no compleix les expectatives.

El secretari general de Junts, Jordi Sànchez, va aplanar el terreny del veto a Aragonès en una conferència dimarts passat en la qual assegurava que volen investir el republicà, però que haurà d'esperar «dies o setmanes». El veto, de moment, té a veure amb la votació d'avui, que es repetirà diumenge o dimarts en la preceptiva segona volta. Aquell segon moment encara no té un desenllaç. I el bloqueig pot durar fins a dos mesos més, que és el temps límit per a una investidura que eviti noves eleccions.

Així, el debat d'avui es limitarà a atendre el pla de govern que proposi Aragonès, veure el nivell d'esgrima dialèctica que mantingui amb Junts i observar com es ressitua el candidat socialista Salvador Illa.