El calendari polític català acostuma a ser capritxós i juganer. Així que no cal sorprendre's que la sessió d'investidura de Pere Aragonès s'iniciés en el Divendres de Dolors, l'avantsala de la Setmana Santa. És més, gairebé es podria agrair que la segona jornada no se celebri el Diumenge de Rams.

I, fent cas al calendari, en el ple hi va haver diverses manifestacions de dolor. Per exemple, el que va patir Junts en veure que ERC i la CUP construïen l'esquelet d'una eventual legislatura. «Ens han servit la taula, el menú i ens volen passar la factura», va dir el portaveu puigdemontista, Albert Batet. Una cosa que Aragonès, per negar que aquesta hagués estat la intenció, va resumir en la dita catalana «a la taula d'en Bernat, qui no hi és, no hi és comptat».

Van haver de fer mal, sobretot als elements més liberals i ultraliberals que es reuneixen en aquest partit -que s'afirma de centre-esquerra- les cites del presidenciable en el seu interminable discurs. Més pels noms que pel seu contingut, això sí. «No és el mateix preu que valor», va clamar el republicà, en homenatge, ni més ni menys, que a Karl Marx. «La riquesa d'un país es mesura en la seva capacitat de dotar, d'una manera sostenible, un elevat nivell de vida als seus ciutadans», va declamar el vicepresident en referència a el premi Nobel d'Economia, i martell dels defensors del Déu-mercat, Joseph Stiglitz.

El repertori va prosseguir amb el «Catalunya, un sol poble» de l'historiador Josep Benet, qui va presentar el 1982 la primera moció de censura contra Jordi Pujol. I es va tancar amb la nèmesi política del mateix Pujol en els 80 i 90, Pasqual Maragall, que va advocar per «una Catalunya més desinhibida, menys sagrada i menys sacralitzadora, més arran de terra», en una clara referència al nacionalisme de CiU d'aquella època.

Va haver-hi dolor punyent per part del propi Batet quan Aragonès va declinar renunciar a la segona votació, la de dimarts. El republicà no els vol estalviar el mal tràngol de repetir la foto de l'escissió que protagonitzen: ERC i CUP per una banda, ells, de l'altra. També Salvador Illa es va mostrar dolgut pel pacte d'ERC amb els «radicals» de la CUP.