Pepe tenia una cicatriu a la galta. «Als 13 anys, va patir un accident: el va atropellar un cotxe davant de l'Hospital Vall d'Hebron. Va haver d'estar tres mesos al llit i, durant aquest temps, cada dia dos companys de classe anàvem a veure'l». Era la dècada dels 70. Qui parla és Antonio González, cap del Servei de Medicina Interna de Vall d'Hebron. I Pepe és Josep Baselga (1959-2021), «el metge espanyol que ha tingut el lloc més alt en la medicina mundial», segons el defineix González. I, també, «un amic lleial» i un oncòleg «tenaç» i «brillant». Va morir el 21 de març.

Baselga era, des de 2019, director de recerca i de l'àrea d'oncologia de la farmacèutica AstraZeneca. Però abans d'arribar aquí, a Barcelona, des de l'hospital davant del qual de nen havia tingut l'accident, va transformar la recerca del càncer: va crear el servei d'Oncologia de Vall d'Hebron i va fundar el Vall d'Hebron Institut of Oncology (el VHIO). De 2013 a 2018, va ser el director mèdic del Memorial Sloan Kettering Cancer Center de Nova York. Se'l disputaven.

González i ell eren amics des dels 10 anys, quan es van conèixer al col·legi Sant Ignasi de Barcelona. «Vam fer la carrera junts, ell venia a casa meva i jo a la seva», relata. El dimarts va haver d'acomiadar-se del seu amic de la infantesa. «No sabia que estava malalt, com no ho va saber gairebé ningú per desig exprés d'ell i la seva família. Em vaig assabentar el diumenge quan va morir», explica. En conèixer la seva malaltia, tota la família Baselga, que residia als EUA, es va traslladar a la seva casa a la Cerdanya.

Els primers passos

González i Baselga també van estudiar junts la carrera de Medicina a la UAB. De fet, aquest últim, va començar la seva residència a Medicina Interna a Vall d'Hebron. «Aquí continuem junts, fins que en el tercer any del MIR va decidir anar-se'n als EUA a especialitzar-se en Oncologia», diu González. Aquest amic de la infància el recorda com la resta dels seus col·legues: «Tenia una ment privilegiada per a la innovació i per a la visió de futur de les coses. Era molt exigent amb els altres, però sobretot amb si mateix».

Ho diu també l'actual cap d'Oncologia de Vall d'Hebron, Josep Tabernero, que va conèixer a Baselga en aquest hospital quan el primer era estudiant d'últim curs, destaca d'ell que molt ràpidament es va adonar que «per avançar en la clínica dels pacients calia entendre bé les bases de la malaltia».

La seva tornada a Barcelona

El 1996, Baselga va tornar dels EUA al Vall d'Hebron per a crear un departament d'Oncologia en aquest centre, especialitat que, segons González, estava llavors «en bolquers». Però Baselga ho va revolucionar tot: «Li va donar un enfocament multidisciplinari a l'oncologia. Va començar un altre programa en recerca preclínica i clínica aplicada per traslladar els avanços en els tractaments ràpidament als malalts amb càncer. I va fundar el VHIO el 2006», explica Tabernero. Ell, que llavors estava al Sant Pau, va ser cridat per Baselga: en 1997 es va unir al seu equip.

L'institut d'oncologia de Vall d'Hebron, el VHIO, és avui una referència mundial. L'enfocament d'aquest hospital (aquest acostar als pacients, de manera accelerada, els tractaments en recerca preclínica) es va exportar a altres països. «Espanya és avui un dels països que més oncologia clínica fa, però no era així el 1996». Baselga està darrere d'aquests avanços. «Tots els que hem treballat amb ell hem seguit el seu llegat».

Un exemple de la seva tenacitat: en 1991, quan es van començar a desenvolupar els primers estudis del trastuzumab, un tractament per al càncer de mama, semblava no ser eficaç. «Baselga va dir que si trobaven un biomarcador que seleccionés a les pacients amb aquesta alteració, seria molt bo. Va encertar: aquest fàrmac ha salvat milers de vides», diu Tabernero.

La polèmica de 2018

En 2018, una investigació de The New York Times va destapar que, en una sèrie d'articles científics sobre fàrmacs oncològics, Baselga no havia declarat haver rebut finançament de farmacèutiques. Va admetre l'error i va dimitir de la direcció del Memorial. «Va ser un error administratiu, no una omissió: en els portals de transparència dels EUA són les companyies les que declaren -assegura Tabernero. Això no entela la seva contribució a l'avanç en el càncer».

També Enriqueta Felip, Cap de la Unitat de Tumors Toràcics del VHIO, va treballar amb ell. «Recordo com insistia a conèixer la biologia dels tumors». D'ell destaca la seva «brillantor», l'«abordatge multidisciplinari que va fer de l'oncologia» (per exemple, incorporant biòlegs als seus equips) i el seu «suport al desenvolupament de carreres acadèmiques». «Sabia potenciar el millor de cadascun de nosaltres».

El cap del Servei d'Oncologia Mèdica de l'Hospital de la Mar, Joan Albanell, destaca que abans l'oncologia era «molt assistencial».

Però Baselga «ho va transformar tot»: la majoria dels hospitals catalans tenen ara la «filosofia» d'integrar una assistència «de qualitat» amb una recerca «potent». I en els 90 va desenvolupar la «primera teràpia personalitzada» per al càncer de mama.