La direcció de Junts ha optat per un espès silenci després del terratrèmol pel cessament contundent de Jaume Alonso-Cuevillas com a membre de la Mesa del Parlament per haver qüestionat una de les bases estratègiques de Junts: el desacatament simbòlic al Parlament. El gruix del partit es manté en silenci o atribueix a l'ex-advocat de Carles Puigdemont un canvi de criteri sorprenent per la seva trajectòria. Però no falten també algunes veus que reconeixen en privat la seva sintonia total amb el que el lletrat i ara diputat ras ha defensat en públic, i que no és una altra cosa que la idea que certes accions parlamentàries poden ser contraproduents per a l'independentisme pels seus efectes penals o inhabilitadors.

Un destacat dirigent explica, en privat, la versió oficial: el problema és què feia Cuevillas a la Mesa de Parlament si opinava d'aquesta manera. Què ha fallat perquè aquesta discrepància tan fonamental no es tractés abans de situar-lo en un lloc en el qual havia de prendre decisions compromeses? De fet, la primera que va haver de prendre -i no ho va fer- ja va activar l'alarma interna: Cuevillas va al·legar «conflicte d'interessos» per no votar a favor que l'exconseller Lluís Puig, actualment a Bèlgica, pogués delegar el seu vot al Parlament.

Però hi ha altres versions. Com la que es pregunta com ha gestionat la presidenta del Parlament, Laura Borràs, la incorporació -efímera- de Cuevillas. Fonts de la cambra catalana qüestionen la versió de Borràs que el cessament estava pactat abans de les declaracions de l'advocat. I hi ha qui es pregunta, com l'advocat, «què es guanya amb advertències del Tribunal Constitucional», al mateix temps que es lamenta pel cessament fulminant d'un lletrat ben valorat.

El cas és que, segons una altra persona vinculada a Junts, «ara no toca» obrir aquest debat perquè el partit no ha constituït el seu consell nacional -màxim òrgan entre congressos-, però tard o d'hora s'haurà d'afrontar.