El Tribunal Suprem va inhabilitar el diputat d'ERC Joan Josep Nuet durant vuit mesos per a l'exercici de càrrecs públics electes per un delicte de desobediència greu per permetre la tramitació del referèndum de l'1-O i les anomenades lleis de desconnexió com a membre de la Mesa del Parlament. El tribunal, a més, li imposa una multa de quatre mesos amb una quota diària de 100 euros. Una vegada que el Suprem comuniqui al Congrés dels Diputats la sentència, el parlamentari haurà de renunciar a l'escó. Per ara, ja ha anunciat que recorrerà la decisió davant el Constitucional i sol·licitarà que se suspengui cautelarment la condemna mentre el tribunal resol el recurs.

Nuet, que va considerar la decisió com «un càstig al diàleg i a la política», va ser l'últim membre de la Mesa en ser jutjat després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) condemnés a 20 mesos d'inhabilitació i 30.000 euros de multa per desobediència Lluís Corominas, Anna Simó, Ramona Barrufet i Lluís Guinó. El diputat, que en el moment dels fets pertanyia a Catalunya Sí que és Pot i era secretari tercer de la Mesa, va ser jutjat al Suprem després de ser elegit diputat al Congrés en les últimes eleccions generals.

En la sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Andrés Martínez Arrieta, el Suprem reconeix que, des de la seva posició a la Mesa del Parlament, Nuet «va pretendre establir punts d'unió i connexió entre dos grans grups fortament enfrontats».

«Plenament conscient»

Però, tot i les contínues advertències del Tribunal Constitucional, va anar votant a favor d'acords contraris a la Constitució fins que el 6 de setembre de 2017 la Mesa del Parlament va donar el vistiplau a la llei del referèndum.

«L'acusat era plenament conscient que la proposició del referèndum d'autodeterminació contrariava obertament la Constitució i les resolucions, providències, interlocutòries i sentències del Tribunal Constitucional, que havien disposat el deure d'impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposés una actuació contrària als mandats emanats del tribunal, i d'això havien estat advertits els membres de la Mesa pel lletrat major i el secretari general del Parlament. No obstant això, va votar a favor de la seva admissió a tràmit», recorda el Suprem.

Legitimitat que no es pot negar

Segons el parer dels magistrats, aquests fets són constitutius d'un delicte de desobediència greu, perquè, com va establir el mateix tribunal en la sentència del Procés, la legitimitat del TC «no pot ser arbitràriament reconeguda o negada en funció de la coincidència o el rebuig amb els interessos polítics que bateguen en l'exercici del poder».