12 de abril de 2021
12.04.2021
Diari de Girona

Els purgats per Puigdemont

Cuevillas és l'últim d'una llista de dirigents que han estat aparcats per l'expresident del Govern en els últims anys

11.04.2021 | 23:13
Cuevillas, Benvehí, Pascal, Baiget i Campuzano, tots ells purgats per Puigdemont.

El seu propi exadvocat Jaume Alonso-Cuevillas és l'últim d'una llista de dirigents que han estat apartats per Carles Puigdemont en els últims anys, des que va imposar el seu successor a l'Ajuntament de Girona, amb poc èxit. El seu entorn sosté que ningú és més respectuós, que escolta, que ha cedit en decisions que no compartia, com la moció de censura a Rajoy, i que sap perdonar «una vegada, però no dos». «Llavors és expeditiu», asseguren. «Implacable», afegeix una altra persona que el coneix bé: «Si li ho poses fàcil, t'obre la porta. Però té una estratègia i si se li posa al mig una pedra, xutarà la pedra. Ho té claríssim».

Jordi Baiget, juliol de 2017

El conseller d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, va cometre l'error el juliol de 2017 de dir la seva. Va afirmar que s'estava menyspreant un Estat molt poderós, que probablement no es faria el referèndum de l'1-O, que Puigdemont és més explosiu que Artur Mas i no entrava en el dia a dia de la Generalitat. Aquell mateix dia, Puigdemont el va cessar fulminantment. En el seu llibre M'explico, el president destaca que Baiget es va ratificar, aquell mateix dia, davant els periodistes. Va ser llavors quan li va dir: «Em sento desautoritzat. Estic molt dolgut pel que has dit i pel to». Baiget guarda silenci des de fa anys. Un exmembre de la Generalitat que va intentar convèncer Puigdemont que no el cessés recorda que el president li va dir en una ocasió: «A vegades cal prioritzar la lleialtat per sobre de la vàlua».

Marta Pascal, juliol de 2018

Després d'una llarga carrera de discrepàncies amb Puigdemont, Marta Pascal va tirar la tovallola com a líder del PDeCAT. Consultada sobre els mètodes de l'expresident, Pascal vol deixar clar que ella no està entre els purgats perquè va decidir deixar el partit i el Senat. «Ell deixa que executin altres, dona joc als que són de la seva confiança i no sent que hagi de donar explicacions a ningú. L'última setmana abans de la meva renúncia al partit no vaig aconseguir mai parlar amb ell. És un home que executa, però no dona la cara», descriu Pascal, que reconeix que el projecte de Puigdemont té un notable suport: «Ofereix una èpica que a una part de la societat agrada, després hi ha un back office no tan públic ni transparent».

Carles Campuzano, març de 2019

Carles Campuzano, al costat de Jordi Xuclà, entre d'altres, va ser apartat de les llistes a les eleccions generals en benefici de persones fidels a Puigdemont, entre d'altres Jaume Alonso-Cuevillas, avui també defenestrat. «Els que pretenien aparèixer com una força política nova i diferent han assumit el pitjor del sectarisme dels partits més convencionals i retrògrads. L'estil de gestió interna de JxCat és molt autoritari i menys plural del que havia estat CDC. És un partit, en el fons, amb pràctiques molt religioses», descriu Campuzano. Com en el cas de Pascal, Campuzano no va rebre cap explicació de Puigdemont: «Aquesta conversa no va existir en cap moment».

Xuclà afegeix: «La cultura política democràtica del partit que era CDC i el PDeCAT va morir l'últim dia per lliurar les llistes electorals de 2017 al Parlament. Es va decidir que ell aportaria alguns independents. Va jugar amb el temps i dels 34 només volia que en repetissin 2. Mas va llançar el telèfon contra el sofà, desesperat però empassant-s'ho. Finalment, van repetir quatre, un d'ells després de pujar una bossa de diners a Brussel·les. La resta els va posar a dit Puigdemont. Aquell dia va néixer un nou estament polític de gent que li ho devia tot a ell». I Puigdemont va vèncer Junqueras a les eleccions.

David Bonvehí, juliol de 2020

L'actual secretari general del PDeCAT, molt proper a Puigdemont, va veure com aquest últim donava un cop de porta al partit en què militava, el que el va ajudar a formar Junts, que li va permetre que fes les llistes a la seva mida i purgar els díscols excessivament «convergents». No va ser suficient. L'expresident se'n va anar i es va emportar amb ell el nom de JxCat. El cas està als tribunals. «La meva decepció té a veure amb el fet que no vaig pensar mai que aquest acord per a les llistes de 2017 derivés a destruir el partit», confessa avui Bonvehí. «Aquest acord em va costar vendre'l davant el partit. Els polítics ens apartàvem a favor de l'agrupació d'electors (els independents) i nosaltres manteníem drets electorals i estructura», recorda. «No crec que les decisions hagin estat sempre seves, és un estil de fer política, d'un entorn que no ha aguantat els matisos», afegeix.

Jaume Alonso-Cuevillas, abril de 2021

Va estar tan a prop de Puigdemont que va ser el seu advocat. Va abanderar les tesis més radicals, però quan va haver de prendre una decisió que li podia comportar riscos legals, es va abstenir. I va defensar que la desobediència simbòlica és una «bestiesa». Després va matisar les seves paraules. La direcció de Junts sosté que Puigdemont no va prendre la decisió, que aquest no és el seu negociat. Des que va ser fulminat, Cuevillas es limita a contestar: «Estaré uns dies en silenci». Consultat per al reportatge, Puigdemont també ha decidit mantenir silenci.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook