Un estudi realitzat per l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua (IDAEA-CSIC) i la Universitat de Barcelona ha trobat additius associats al plàstic en el teixit muscular de tortugues marines de les costes catalanes i balears. Tot i que ja es coneixia el potencial impacte físic negatiu de la ingesta de plàstics en aquesta espècie, es desconeixia si la contaminació per plàstics afectava també a nivell químic a través de l'acumulació de contaminants en el seu organisme. A partir d'aquesta investigació, publicada a la revista 'Environmental Pollution', s'ha determinat que es troben exposades "crònicament" a aquests additius.

"Aquest estudi demostra que la contaminació per plàstics no només afecta les tortugues físicament, quan es queden enredades amb brossa de plàstics o aquesta els bloqueja el tub digestiu, sinó que també les pot afectar a nivell químic, encara que no sigui visible", declara la investigadora que lidera l'estudi, Ethel Eljarrat.

L'espècie analitzada, la tortuga babaua, viu en tots els oceans i mars del món, inclòs el mar Mediterrani. El mostreig es va realitzar entre 2014 i 2017. Es van analitzar 19 compostos químics associats als plàstics que són considerats com a disruptors endocrins, neurotòxics i possibles cancerígens. Compostos són plastificants i retardants de flama organofosforats. El grup de recerca liderat ja havia observat en estudis previs que aquests es podien acumular en altres organismes marins.

El treball revela la presència de plastificants en les 44 tortugues analitzades, que presenten nivells de concentració que van des dels 6 fins 100 nanograms per gram de múscul. Uns nivells són similars als que es van trobar amb anterioritat en el cas d'altres contaminants. Els exemplars de tortugues de la costa balear van mostrar nivells superiors de plastificants, que pot associar-se al fet que provenen de la conca algeriana, on hi ha més presència d'escombraries de plàstic al mar.

"En ingerir brossa marina de forma habitual i voluntària les tortugues marines són un dels grups d'animals més exposats a la contaminació per additius plàstics, encara que desconeixem l'impacte real d'aquesta exposició", concreta el professor Luis Cardona, de la Facultat de Biologia i de l'Institut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio) i coautor de l'estudi.

Per identificar les fonts de contaminació, també es van analitzar mostres de la dieta habitual de les tortugues (meduses, calamars i sardines) així com d'altres de brossa marina que les tortugues ingereixen, com ara bosses, taps, bastonets i fragments de plàstics flotants. En totes elles es van trobar plastificants.

En comparació amb els estudis realitzats en altres espècies marines, com balenes o dofins, els nivells d'additius químics associats al plàstic són superiors a les tortugues babaues. "D'una banda, els plastificants organofosforats no es biomagnifiquen al llarg de la cadena tròfica, d'altra banda, les tortugues estan més exposades a les escombraries plàstiques, ja que ingereixen macroplàstics com bosses, que confonen amb meduses, mentre que en les altres espècies és més habitual la ingesta de microplàstics", conclou Eljarrat.