Què és Junts per Catalunya? No es tracta només d'una pregunta ontològica. La resposta a aquest interrogant serveix per a entendre per què (o per què no) Junts ha d'estar en el pròxim Govern que presideixi el republicà Pere Aragonès.

Si la resposta és que Junts és un moviment, un instrument al servei d'aconseguir la independència de Catalunya com més aviat millor, llavors sota aquesta premissa alguns en aquesta formació sostenen que la prioritat no és, per res del món, entrar en l'executiu autonòmic, sinó imposar les tesis del expresident Carles Puigdemont a favor de reprendre el camí de la confrontació amb l'Estat. «Junts no és el PDECat», argumenten els qui descriuen així les coses. «A Puigdemont només li importa culminar el procés», sostenen.

I com a conseqüència de tot això, afirmen: si Esquerra no accepta els manaments inclosos en el llibre «Preparem-nos» del mateix Puigdemont, que passen per l'anomenada «confrontació intel·ligent» (desobediència, resistència pacífica, unilateralitat, mobilització), llavors Junts no ha de compartir Govern amb els republicans de cap manera. És més, els qui pensen així asseguren que Puigdemont va acceptar liderar (simbòlicament) la candidatura electoral de Junts a canvi que quedés clar que en el programa s'incloïa a «Preparem-nos».

Però la majoria dels pesos pesants del partit (i val dir que també els que estan al Govern), tenen clar que Junts és això, un partit polític, i que «qui no sàpiga la diferència entre governar i no governar és un «somiatruites». És a dir, que de quedar fora, res de res. Els motius són clars: passar a l'oposició deixaria a Junts fora del focus polític, econòmic i de poder.

Passaria, a més, a ser el segon partit de l'oposició, darrere del PSC. Perdria diners i influència per desplegar-se territorialment i consolidar una marca creada fa només deu mesos i que manca encara d'una xarxa sòlida. Perdria a més la possibilitat de completar l'opa hostil contra la postconvergència del PDECat. Amb consellers i capacitat de repartir inversions, és més fàcil seduir a edils del PDECat perquè facin el pas cap a la força de Puigdemont en les pròximes i decisives eleccions municipals.

En paral·lel a aquest debat intern, transcorre l'interrogant sobre el full de ruta independentista que ha de marcar Junts.

Els que es veuen perfectament fora del Govern defensen que o ERC assumeix la via unilateral o no hi ha acord possible. «No es pot frenar i accelerar al mateix temps», al·leguen, acusant els republicans de posar el fre a l'independentisme.