L'Ingrés Mínim Vital (IMV) ha arribat a 12.000 llars catalanes i d'aquestes només 2.400 cobren també la Renda Garantida de Ciutadania (RGC), un miserable 1,6%. Una dada a què ha tingut accés El Periódico i que demostra que les dues rendes, que haurien de funcionar de forma complementària per tallar la pobresa a Catalunya, segueixen descompensades i descoordinades. Un any després de la seva creació, i coneixent les dificultats burocràtiques i digitals per tramitar l'ajuda estatal, el Govern ha començat a tramitar d'ofici els expedients de l'IMV de 20.000 llars que mereixen tenir accés a aquestes prestacions socials però que no havien fet el pas. Les entitats socials demanen que, amb els diners que s'estalviïn, ampliïn els criteris de la renda catalana. Prop del 40% de les persones que viuen en la pobresa severa a Catalunya encara no tenen accés a aquest ajut.

Un estudi de la comissió de govern de la Renda Garantida, integrat per patronals, sindicats i entitats socials, posa dades sobre com està funcionant l'accés a les prestacions socials a Catalunya enmig d'una crisi social sense precedents. Al gener de 2021, 79.876 llars estaven cobrant la prestació que gestiona el Govern de la Generalitat, un augment del 17% de casos després de l'inici de la pandèmia del coronavirus.

El gran desgavell està en el paper que ha de jugar aquesta renda catalana amb la creació de l'Ingrés Mínim Vital, que depèn de Govern central. «Ja vam advertir en el seu moment que havia d'aclarir-se el nou circuit, però encara avui segueix sense resoldre's», critica Sira Vilardell, membre de la comissió de govern de la Renda Garantida i vicepresidenta de la Federació Catalana d'Entitats d'Acció Social. En principi totes les famílies vulnerables havien de demanar primer l'Ingrés Mínim Vital. La Generalitat es dedicaria a concedir la seva renda a aquells als quals els hi deneguessin i a complementar les ajudes de l'IMV amb poc més de 200 euros als que sí que la perceben. Al gener, menys del 2% de beneficiaris de l'RGC estaven en aquesta situació.

Casuístiques diverses

Per què es produeix tot aquest desajust? Les casuístiques són diverses. D'una banda hi ha les famílies a les quals els han denegat l'IMV. «Només es té en compte l'última renda vigent, és a dir la de 2019, i centenars de llars que ho han perdut tot el 2020 no poden accedir-hi», lamenta Vilardell. Però després hi ha situacions molt més complexes. «Hi ha famílies que no tenen mitjans digitals per tramitar-la, o que tenen por de demanar l'IMV perquè temen que la Generalitat els retiri la RGC, que és més alta», explica. A més, hi ha centenars de persones esperant fins a 9 mesos una resposta de la Seguretat Social.

Vista la situació i els terribles efectes que està tenint, la Conselleria d'Afers Socials ha iniciat un procediment d'urgència per a tramitar d'ofici al voltant de 20.000 expedients amb la Seguretat Social. Són persones que cobren la prestació catalana i que segons el Govern compleixen amb els criteris de l'IMV però que no l'han demanat. «Estem en una fase molt inicial», expliquen fonts de la conselleria.