No hi va haver «fumata blanca» (una veu d'ERC va assenyalar sorneguerament que «en el primer conclave sempre és negra»), però republicans i Junts sí van obrir el camí cap a la reedició d'un executiu bipartit. Després d'una setmana d'alta tensió, en què ERC va amagar, fins i tot, amb un ultimàtum (un termini per a l'acord que finalitza el proper dissabte), les dues forces van mostrar sintonia en el gran assumpte que ahir havien de tractar, que era el del repartiment de conselleries i àrees de Govern.
Un mínim avanç que sumat al fet que, en paral·lel, les comissions d'estudi creades per al programa han anat avançant (els ja sis anys en comú d'alguna cosa han servit), permet entreveure que l'entrada dels postconvergents a l'executiu de Pere Aragonès serà ineludible. Tardi més o menys.
Per a això es va haver d'apel·lar a l'«esperit de Lledoners», i desplaçar fins allà la negociació perquè Oriol Junqueras i Jordi Sànchez, secretari general de Junts, poguessin participar-hi, donant-li un caràcter més de cimera, contra la primera intenció d'ERC que l'assenyalava com una reunió ordinària més.
Fonts de Junts al Govern apuntaven des de fa algunes jornades, i especialment després de la cimera al centre penitenciari, que l'acord està en camí i que no hi ha alternativa. Es tractaria, segons aquestes fonts, d'uns pocs dies. La resposta de la trinxera republicana va ser sarcàstica: «Sí, també ens van dir ells que això es tancava abans de Sant Jordi i ja estem en el dia de la Mare de Déu de Montserrat».
Al centre penitenciari de Lledoners es van tractar totes les qüestions. Segons van revelar fonts de la negociació, ERC va exposar el seu avantprojecte d'arquitectura de Govern, és a dir, el repartiment d'àrees entre uns i altres. Els postconvergents van escoltar la proposta i van exposar els seus dubtes, però sense manifestar el seu grau d'acord o desacord.
També es va tractar quina hauria de ser la direcció estratègica del procés, és a dir, el principal pal a les rodes de l'acord ja des de bon principi. I que seguirà sent-ho en els pròxims dies perquè tampoc a Lledoners es va arribar a cap consens. És aquesta una qüestió complexa perquè no hi ha terme mig a negociar, sinó l'acceptació, per part d'un o d'un altre, del marc mental aliè. O lidera el president de la Generalitat electe el 14-F o ho fa el que molts assenyalen com a president legítim, via el Consell per la República, l'entitat que ha creat des de Waterloo.
Novetat: comunicat conjunt
Mentrestant, la discreció es va fer oficial mitjançant un breu comunicat conjunt -una novetat positiva després de diverses setmanes de dards entre republicans i Junts- en el qual no es concretava res sobre el contingut del futur acord però sí es feia una «valoració positiva» conjunta i un verb, el de conjurar-se per «seguir treballant per fer un Govern independentista presidit per Pere Aragonès, que doni resposta al mandat electoral del 52% dels vots».
La teoria política més tradicional indica que la presència dels líders en la negociació és símptoma que s'està avançant cap a una resolució positiva. D'altra manera no entrarien en el terreny de joc per aconseguir un fracàs que se'ls pogués atribuir personalment. L'escenari de la trobada, la presó, també donava una transcendència notable a la cita. I el seu contingut, el del repartiment de càrrecs al Govern, era una pista també eloqüent que s'està entrant ja en la fase decisiva de el repartiment de poder.
Segons un destacat dirigent de l'entorn de Junts, no s'ha tractat mai de diferències sobre el programa de govern perquè els programes electorals de tots dos partits són perfectament compatibles. S'ha tractat i es tracta d'una pugna tàctica per tenir el màxim poder possible al Govern i en l'estratègia independentista de cara al futur.
