A Madrid no et trobes els «ex» pel carrer, segons Isabel Díaz Ayuso. A Barcelona, te'ls creues fins i tot a la feina, si ets diputat al Parlament. Els va passar ahir als membres de la Mesa, que van veure com el defenestrat -per díscol amb Waterloo- Jaume Alonso-Cuevillas no s'asseia al seu costat sinó en el seu escó. I al minvat grup de Ciutadans, la líder del qual fa uns mesos, Lorena Roldán, intervenia en el ple en nom del també minvat PP català.

En realitat, la sessió del Parlament es va convertir en un mostrari bastant complet de com poden evolucionar les relacions de parella. A més de les que es van trencar, hi van ser representades les que tenen problemes però sobreviuen per l'interès mutu -allà hi ha ERC i JxCat intentant pactar un Govern- i els idil·lis més sòlids, com el que manté Rafael Ribó amb el càrrec de síndic de greuges: ja són gairebé 17 anys de vincle.

Els primers plens d'aquesta legislatura que no acaba de néixer són estranys. La interinitat provoca no només que el Govern que seu a primera fila estigui caducat, sinó també que el lloc que ocupen els diputats als escons sigui provisional. Tot això provoca que les qüestions que s'aborden al Parlament mentre Pere Aragonès no s'acaba de convertir en president tinguin un aire d'irrealitat i de falta d'entitat que convida a fixar-se en assumptes accessoris.

Com el comiat de Laura Borràs a Cuevillas. «Li agraïm enormement la seva feina», li va dir després que l'exmembre de la Mesa només exercís aquesta funció en els plens d'investidura fallits fins que va ser fulminat. Va sonar a les explicacions de tràmit que donen les persones a les parelles amb les quals han intentat tenir alguna cosa però de seguida s'han adonat que no funcionava.

Estrena de Canadell

Molta més substància té la tortuosa relació entre JxCat i ERC. Els diputats postconvergents van seguir les consignes de la confrontació gestual amb l'Estat. En les preguntes al Govern -en les quals es va estrenar el polèmic Joan Canadell-, es van queixar del recurs de la Fiscalia contra l'absolució de la sindicatura de l'1-O, van aplaudir quan es va citar el diputat «exiliat» Lluís Puig i van lamentar la situació general de «repressió».

Els d'ERC, sense oblidar aquest flanc, es van preocupar també per qüestions socials. Però sobretot, més que intentar-los seduir, van apressar els seus socis a acabar de confirmar que el seu enllaç continua vigent, ara que li toca portar les regnes a Aragonès i no a un diputat de JxCat. Josep Maria Jové va ser molt clar: «Voldríem que fos aquesta sessió d'investidura, no s'entén que no tinguem un Govern ja. No valen excuses, no podem perdre més el temps. Tenim pressa, com la gent. Hem de sortir de la provisionalitat per actuar quan s'acabi l'estat d'alarma. No volem esgotar els terminis, necessitem ara un acord. Aquesta setmana millor que la que ve». Allà no hi va haver aplaudiments postconvergents.

Illa i Vergés surten junts

El vincle entre JxCat i ERC en el Govern s'allarga ja més d'un lustre, però les innegables emocions fortes que ofereix han evitat que caigui en la rutina. Perquè el més dolent de les relacions tan llargues és que de vegades es tornen monòtones i avorrides. És segurament el que li passa a Ribó, que qui sap si somia arribar als 25 anys -unes bodes de plata- com a síndic de greuges. La seva entrada a l'hemicicle va propiciar una estampida de la gran majoria dels diputats i del Govern, que el tenen molt vist. Salvador Illa i Alba Vergés van sortir junts i conversant, però tot apunta que és una reminiscència de la seva relació passada com a ministre i consellera que el presagi d'una entesa entre el PSC i ERC.

Tampoc semblen gaire disposats els socialistes a felicitar el síndic per la seva longevitat en el càrrec. «El 2004, quan vostè va accedir al càrrec, passava a Madrid l'11-M, moria Joan Raventós, i hi va haver un tsunami a l'oceà Índic. No ha sigut el defensor del ciutadà, ha actuat com a defensor del Govern. No ha exercit les seves funcions ni amb imparcialitat, ni amb objectivitat ni amb independència. S'ha saltat totes les regles morals, la seva ètica professional ha quedat en dubte», li va dir la diputada del PSC Marta Moreta. Es va oblidar de recordar que l'any 2004 també es van casar Felip de Borbó i Letícia Ortiz. Quant que ha plogut.