Aquest 1de Maig va vèncer l'ultimàtum d'ERC a Junts per a tancar un acord de Govern. Totes dues parts, amb Pere Aragonès i Jordi Sànchez al capdavant, es van reunir ahir, per segona vegada en una setmana, en la presó de Lledoners sense avanços significatius. Així les coses, davant el que els republicans entenen que és un bloqueig gratuït, Esquerra canvia de fase i es prepara per a executar l'amenaça. És a dir, començaran a explorar immediatament altres fórmules de Govern que no incloguin als postconvergents. I per a això, i per a anar guanyant temps («tenim pressa, perquè el país té pressa», va asseverar Pere Aragonès el dijous en el Parlament) es plantegen demanar a la presidenta del Parlament, Laura Borràs, que convoqui ja un nou ple d'investidura, tres setmanes abans que acabi el termini, el dia 26.

ERC considera, ja fa més d'un mes, que no hi ha motius per a la dilació. De les tres potes que té la negociació -estructura de Govern, programa de Govern i la continuació del «procès»-, en les dues primeres no hi ha a penes diferències insalvables. Com no n'hi va haver en el 2015 (amb Junts pel Sí) ni en el 2017. I els republicans entenen que la diferència en la qüestió del camí a la independència és un argument instrumental de Junts per a tenir el control del rellotge de la negociació.

«Van combinant dues excuses. Que si el Consell per la República, que si el pla B...», afirma una font d'ERC remarcant el seu escepticisme, que el CxR «sigui l'espai estratègic del ´procés». I pel que fa al pla B, «exigeixen a ERC que afini ja què fer si la negociació amb l'Estat fracassa i l'única solució que ells aporten és aixecar la DUI del 2017, sense cap suport internacional, i, a vegades, esmenten un possible referèndum»

Esquerra manté la línia vermella que res ni ningú es troba per sobre del «president» triat pels catalans. I, a més, no ha dissipat els seus recels cap a una entitat, el CxR, creada per i per a major glòria de Carles Puigdemont, i que ja compta amb els seus òrgans de govern i el seu ideari.Per al pla B, ERC no se surt del guió pactat amb la CUP: «Preparar les condicions per a plantejar un nou embat democràtic que tindrà la fórmula que es decideixi en la direcció estratègica».

La situació, per a Esquerra, és insostenible. No les té totes amb si i tem que el maneig del rellotge per part de JxCat pugui acabar amb presses per a la CUP, si es retoca l'acord entre anticapitalistes i republicans per a encaixar el pensament dels postconvergentes. De fet, un escenari de pacte tardà que no deixés marge a la CUP de consultar a les seves bases podria derivar en un «no» anticapitalista que impediria la investidura.