El vicepresident del Govern en funcions de president, Pere Aragonès, va anunciar ahir que «analitzades les dades epidemiològiques i d'acord amb el bon ritme de vacunació i amb la coherència de posar la salut per damunt de tot, de continuar controlant la transmissió i fent possible una recuperació gradual, a partir del diumenge 9 de maig quedarà sense efecte el confinament nocturn i es recupera la mobilitat d'entrada i sortida de Catalunya».

Aragonès va demanar la «màxima responsabilitat» i va assegurar que es mantindran mesures de protecció i que no es descarta cap mesura si les dades sanitàries empitjoren. «Podem començar una nova etapa, que deixi enrere l'excepcionalitat jurídica de l'estat d'alarma, però no l'excepcionalitat sanitària de la pandèmia», va afegir, esperant començar a veure «el principi del final».

Es disposa de mesures jurídiques, va afegir Aragonès, per afrontar la nova fase quan el 9 de maig acabi l'estat d'alarma. Per això va confirmar que el Govern no aprovarà el marc normatiu que, segons s'havia explicat, havia de permetre aplicar mesures extraordinàries com el toc de queda o confinaments perimetrals quan decaigui l'estat d'alarma, el 9 de maig. Fonts del Govern van explicar que no es preveu aprovar un nou decret i recorden que ja es va fer una modificació de la llei de salut pública de Catalunya per aplicar l'estiu passat el confinament de la comarca del Segrià.

Ara es tractava de reforçar el marc legal, però finalment s'ha considerat que no és necessari. De fet, de tota manera, les decisions que afecten drets fonamentals depenen de l'aval del TSJC quan ja no existeix el paraigua de l'estat d'alarma.

Preguntat sobre la disparitat de criteris en el Govern respecte a les restriccions per la pandèmia, Aragonès va contestar que «totes les mesures generen un debat intern basat en criteris tècnics i en la voluntat que la ciutadania ens acompanyi i les assumeixi com a pròpies, però al final compta les decisions i resolucions que s'adopten, jo mateix vaig afirmar que s'estudiava alguna possibilitat. Per la seva part, la portaveu del Govern, de Junts per Catalunya, Meritxell Budó, va afegir que «sempre hem vinculat les decisions a l'evolució de les dades epidemiològiques».

L'última paraula, per al Suprem

El Govern espanyol va aprovar ahir un decret que habilita les comunitats autònomes a recórrer al Tribunal Suprem si els tribunals autonòmics tomben les restriccions que imposin després de l'estat d'alarma. A partir del 9 de maig, els tribunals superiors de justícia de cada autonomia hauran d'avalar les mesures que limitin drets fonamentals. El decret, avançat pel diari El País, modifica la llei que regula el contenciós-administratiu i permet que les autonomies puguin presentar recurs de cassació al Suprem, una possibilitat que no tenien fins ara. Així doncs, l'alt tribunal espanyol tindrà l'última paraula i unificarà doctrina en cas que tribunals autonòmics adoptin criteris diferents.

La vicepresidenta primera del Govern espanyol, Carmen Calvo, va explicar que el decret dona «suport legal» a les autonomies per «mantenir mesures de protecció excepcional» contra la covid-19. Calvo va dir que la norma dona un «paraigües de protecció» argumentant que, d'aquesta manera, es pot afrontar la sortida de l'estat d'alarma amb «tranquil·litat i seguretat». Segons la vicepresidenta primera, que el Suprem tingui «l'última paraula» dona «seguretat jurídica» i garanteix la «igualtat» entre autonomies perquè podrà «unificar doctrina».

El decret entrarà en vigor tan bon punt decaigui l'estat d'alarma el 9 de maig. Calvo va explicar que la norma també permet «mantenir en el temps» les mesures de l'escut social o restriccions vinculades a l'estat d'alarma. La vicepresidenta va concretar que, a partir del 9 de maig, es mantindran mesures com la suspensió dels desnonaments a persones vulnerables o la garantia de subministraments o el bo social. També permet mantenir els controls a passatgers internacionals o la possibilitat que sanitaris jubilats exerceixin mentre cobren la jubilació.

Una altra mesura que seguirà és la suspensió de les reunions de juntes de propietaris fins al 31 de desembre. El decret, segons va explicar Calvo, s'ha impulsat des de nou ministeris.