L’Audiència de Barcelona ha descartat investigar a alts comandaments de la Policia Nacional per les càrregues del 1-O a Catalunya, en entendre que «no hi ha cap indici» de l’existència d’una instrucció concreta que ordenés actuar «amb contundència» contra els votants del referèndum unilateral, ni tampoc de «usar major violència que la imprescindible» per a impedir la consulta, ni que plasmés «un modus operandi que respongués a aquest patró». Així ho sosté la Secció Tercera en un acte en el qual desestima el recurs presentat per les acusacions contra la decisió del Jutjat d’Instrucció número 7 de Barcelona, que investiga el cas, de no citar com imputats a diversos comandaments policials.
Les acusacions, entre elles la Generalitat, van sol·licitar la citació com imputats del cap superior de la Policia Nacional a Catalunya durant la consulta sobiranista, el cap de la Brigada Provincial d’Informació a Catalunya, el comissari de la Unitat Central de la comissaria General d’Informació del cos, i el Cap de les Unitats d’Intervenció de la Policia, conegut com a «Mart» en l’operatiu policial. El jutge instructor va rebutjar, l’1 d’abril de 2020, la pràctica d’aquests interrogatoris i ara l’Audiència de Barcelona va ratificar la seva resolució.
El tribunal considera que no hi ha indicis de criminalitat contra aquests comandaments al no haver trobat «cap dada que permeti afirmar, ni tan sols indicis, de l’existència d’un operatiu policial dissenyat expressament per a impedir l’exercici de drets, més enllà del fet de votar que constituïa l’objecte del mandat judicial, ni per a imputar lesions causades als ciutadans als comandaments superiors».
«Extralimitació de la força»
No obstant això, l’Audiència reconeix que «va haver-hi casos d’extralimitació de la força per agents policials d’ús de violència innecessària i desproporcionada, que haurà de valorar-se en cada col·legi electoral i en cada cas», per la qual cosa insta a continuar investigant en peces separades per a examinar-lo. Al seu entendre, va haver-hi «agents concrets que van lesionar als ciutadans», per la qual cosa no descarta «una possible responsabilitat d’algun cap de grup o operatiu, bé com a autor o bé com a partícip en l’acció d’un altre -del seu subordinat- que hagués presenciat personalment» aquesta violència. El tribunal subratlla a més que les acusacions «només al·leguen que els superiors no van donar instrucció ni ordre que cessessin» les càrregues el 1-O, una actitud que, ressalta, tampoc va adoptar el Ministre de l’Interior ni el Secretari d’Estat de seguretat «i ningú demana la seva imputació».
