Un punt en comú recorre Junts per Catalunya: no concediran fàcilment els 4 vots que necessita Pere Aragonès per ser investit president. Però més enllà d'aquesta convicció, aquest partit viu discretament reflexions internes molt dispars sobre els motius que poden portar la política catalana a la vora d'unes noves eleccions. La diversitat interna d'aquesta formació (en la qual conviuen ex-convergents, liberals, socialdemòcrates, càrrecs mediàtics i persones desconeixedores de la vida de partit, entre d'altres) s'està començant a mostrar en tota la seva cruesa a mesura que s'acosten hores decisives.

D'una banda, hi ha els que fan autocrítica i admeten en privat que el divorci actual amb ERC és fruit d'errors de les dues parts. Assumeixen, per exemple, que es podria haver actuat de forma diferent. En aquest sentit, es formulen reflexions relatives a la tardança a l'hora de concretar acords programàtics i estratègics amb els republicans.

En aquest sector es troben dirigents propers a l'antiga CDC que tenen clar que no cal llençar la tovallola sobre un acord, perquè Junts no es pot permetre el luxe de quedar fora de la Generalitat. Aquesta opinió l'ha expressat, amb certa cautela, el conseller de Territori i exdirigent de CDC i del PDeCAT, Damià Calvet, i és compartida per altres quadres. Responen als que prefereixen quedar fora de l'Executiu perquè, segons aquest sector, desconeixen què implica governar.

Els que així opinen confien en una última cimera entre Jordi Sànchez, secretari general de Junts, i Aragonès per aconseguir un pacte. Un pacte, afegeixen alguns, que ha de ser tan dolent per Junts com sigui necessari, sempre que sigui pacte, perquè si ERC trenca la baralla i governa en solitari, el sobiranisme entra en una altra dimensió.

Pel que fa a l'autocrítica, s'admet també que quan Sànchez va prometre que no especularia amb les eleccions, va iniciar la negociació amb una mà lligada a l'esquena. L'autocrítica també està relacionada amb que el context social i econòmic no és precisament favorable a allargar tant les negociacions.

Els que no temen les eleccions

Però mentre a Junts n'hi ha que veuen les eleccions com una cosa a evitar sí o sí, altres creuen que les bases del partit, en ser consultades, diran «no» a cedir ni quatre ni un sol vot a Aragonès, sobretot si és a canvi de res. Són aquests els que opinen que estan decidits a passar a l'oposició abans de participar indirectament en una operació per a un Govern d'esquerres i no independentista, segons el defineixen.

Són també els que sostenen que els partidaris d'estar sí o sí en el Govern són minoria. I que creuen que en la jugada d'ERC poden participar no només els comuns, sinó també el PSC. És més, creuen que després de les eleccions de Madrid pot haver-hi hagut pactes tàcits entre el PSOE i els republicans. I per tot això afirmen que «si hi ha d'haver eleccions, que ho decideixi la militància».