La situació s’assembla, sospitosament, a la de fa una setmana. La investidura torna a dependre del fet que ERC i Junts trobin la via cap a un acord global, sigui en la forma que desitgen els republicans (simple suport parlamentari en la votació decisiva), sigui en la que propugnen els post-convergents (entesa per a un Govern de coalició). Ja no són possibles solucions intermèdies, desterrades prèviament per JxCat, de donar quatre vots favorables a Pere Aragonès, ja que els comuns, de qui depenia la fórmula aritmètica, van trencar ahir la negociació amb ERC.
La cimera promoguda per la CUP dimecres, per acostar no tant posicions com sensibilitats, entre ERC i Junts ja ha provocat la primera víctima. La líder d’En Comú Podem al Parlament, Jéssica Albiach, així ho va explicar a l’hemicicle, en la sessió de control a la Generalitat en funcions. I és que, després de reconèixer a Aragonès el «moviment» que va suposar sortir del marc negociador del Govern de coalició al de l’Executiu en solitari, li va retreure, però, que aquest impuls hagués durat «quatre dies», en referència a la reunió tripartida de dimecres. Davant d’això, Albiach va donar per «trencades» les negociacions dirigides a garantir el suport dels comuns a la investidura d’Aragonès «fins que doni garanties que Junts no estarà al Govern, ni ara ni més endavant en la legislatura».
La resposta del vicepresident, en la sessió de control parlamentària, va ser, per part seva, agrair que els comuns s’haguessin assegut a negociar amb ERC i li va recordar que «els reptes que té» Catalunya, la reconstrucció econòmica, el desafiament climàtic i la defensa de l’autodeterminació i l’amnistia, «apel·len quatre forces, també a la seva». Amb tot, va afegir, «l’aritmètica és la que és», en referència a l’escàs suport numèric que podria aportar un pacte amb els comuns, que tenen vuit escons. «Hem d’explorar totes les vies», va sentenciar abans de recordar que «queda una setmana per davant» per arribar a un acord que li permeti ser investit.
Més Govern monocolor
La primera lectura entre bastidors dels republicans és que la sortida d’escena dels comuns «contribueix al fet que Junts tingui més força», va opinar una font republicana. Tot depèn, de nou, de les negociacions que es reobrin. I ERC acudirà a elles amb la proposta de la Generalitat en solitari: la demanda que els post-convergents votin, tots, a favor d’Aragonès. «És la proposta de Jordi Sànchez», va sintetitzar la mateixa veu, sempre en l’ànim de recordar als puigdemontistes la «paraula donada».
Junts per Catalunya, per la seva banda, ha llançat internament missatges de confiança en un acord, però de moment aquesta posició optimista no es basa en fets concrets. Els negociadors post-convergents adverteixen a ERC que la solució s’ha de tancar abans de l’eventual investidura. No accepten, doncs, donar suport a Aragonès i posteriorment tancar un acord total per a una possible coalició, com ofereixen els republicans.
I seguint el fil del possibilisme, les fonts consultades a Junts apunten que si ERC fa un pas endavant ells podrien proposar a canvi un pla que potser no fos una coalició però sí una cosa semblant. La solució salomònica encara no té forma, ni tampoc consten contactes oficials formals més enllà dels missatges conciliadors que existeixen, discretament, entre diputats.
Coincidència en la catàstrofe
Ara mateix, l’únic punt en comú entre els dos socis en funcions és l’anàlisi que una repetició electoral seria una catàstrofe per al conjunt de l’independentisme i podria obrir les portes a una victòria del PSC més folgada que la del 14-F. Un PSC, i el seu líder, Salvador Illa, que ahir va reclamar per enèsima vegada a Aragonès que faci un «pas al costat» perquè ell pugui assajar una investidura que, paradoxalment, necessitaria en tot cas tenir el suport dels republicans.
