Amb ERC i Junts acostant-se perillosament al precipici d’una repetició de les eleccions, la calculadora de costos i beneficis del que suposaria aquest fracàs independentista ofereix ja un primer balanç de danys. El candidat republicà, Pere Aragonès, espera que el partit de Carles Puigdemont compleixi la paraula que va donar d’investir-lo fins i tot sense Govern de coalició, però JxCat ha esmenat el seu propi compromís a l’espera que Esquerra renunciï a l’ultimàtum -no exempt de riscos- de governar en solitari. Tots dos esperen que l’altre es rendeixi perquè creuen que és a l’altre a qui no li convenen uns nous comicis. Però, qui hi sortiria guanyant i qui perdent en realitat?
Una primera resposta l’atorga l’enquesta de Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP) per a El Periódico, del mateix grup editorial que Diari de Girona, segons la qual una repetició electoral reforçaria ERC i perjudicaria clarament Junts, que seria la formació que més retrocediria respecte els comicis del14 de febrer. L’altre beneficiat seria el PSC, vencedor de les últimes eleccions, que sumaria majoria absoluta amb els republicans sense necessitat d’un tercer soci. Per a l’independentisme, tornar a votar tindria una altra factura: perdria la majoria en vots que va aconseguir fa tres mesos, tot i que conservaria, a la baixa, la majoria al Parlament.
Els socialistes de Salvador Illa tornarien a guanyar les eleccions amb 37-38 escons (ara en tenen 33) i aconseguirien una mica més d’avantatge sobre Esquerra, que obtindria entre 34 i 36 diputats (avui també en tenen 33). Per contra, Junts podria perdre fins a set representants i es quedaria amb 25-27 parlamentaris (ara en té 32). En percentatge de vot, Illa creixeria 3,5 punts i Aragonès pujaria 1,5 punts, mentre que els post-convergents, la candidata dels quals al febrer va ser l’actual presidenta de Parlament, Laura Borràs, caurien 2,8 punts.
És a dir, si la diferència entre les dues principals forces independentistes va ser al febrer de 1,2 punts i un sol escó, en cas d’haver de tornar a les urnes, ERC trauria 5,5 punts i entre 7 i 11 diputats més que JxCat, el que oferiria a Aragonès molt més avantatge negociador a l’hora de reclamar el suport dels puigdemontistes. Aquests últims no aconseguirien atreure vots dels partits rivals, a diferència de republicans i socialistes, que es beneficiarien molt més que Junts dels ex-votants del PDeCAT.
Vox, la CUP i En Comú Podem aconseguirien resultats molt similars, amb la ultradreta de nou com a quarta força de Catalunya amb 10-11 escons (avui en té 11). Els anticapitalistes, que tenen un acord per investir Aragonès a l’espera del desenllaç amb Junts, obtindrien entre 9 i 10 diputats (ara en tenen 9). I els comuns, que acaben de trencar les negociacions amb ERC, aconseguirien 8 o 9 parlamentaris (avui en tenen 8).
Pel que fa a PP i Ciutadans, els populars avançarien els taronges en passar de 3 a 5 o 6 representants. En una altra etapa de la seva veloç decadència, Cs es quedaria com a partit amb menys representació a l’hemicicle en caure de 6 a 3 o 4 escons. La formació d’Inés Arrimadas només retindria un de cada tres votants del febrer i en cediria al PSC un de cada cinc. No obstant això, la fugida de vot més forta és la que es produiria del PP en direcció a Vox, que absorbiria a una quarta part de l’electorat popular.
Amb aquests resultats, la majoria independentista oscil·laria entre 68 i 73 diputats, quan actualment és de 74. És a dir, el secessionisme podria tornar a intentar un acord, però ja no podria exhibir una victòria també en vots. Del 50,77% aconseguit al febrer passaria al 48,3%.
El sondeig de GESOP reflecteix a més una dada en forma d’alerta als partits: si les eleccions s’acaben repetint a mitjans de juliol, només el 54% dels catalans garanteixen ara mateix que acudirien a votar, sent l’electorat de Vox el més mobilitzat , i amb molta diferència. Cal tenir en compte que aquest percentatge de vot assegurat sol ser molt més elevat en les enquestes que la participació que s’acaba donant a les urnes, de manera que, si s’arriba a la repetició electoral, la mobilització tindria moltes opcions de quedar-se per sota del 51,29% del 14 de febrer, rècord negatiu.
