Després de 72 hores sense cap activitat negociadora, en concret des que dimecres la CUP va reunir els dos grans enemics i socis en funcions d’ERC i Junts en una taula, els dos líders de cada bàndol en aquestes converses, Pere Aragonès i Jordi Sànchez, van decidir posar una marxa més en les reunions i van plantejar un cap de setmana de retir no monacal, però si comarcal. Va ser el republicà qui va trucar el postconvergent, una vegada que tots dos van veure com el gran impediment que presidia les negociacions, el nou estat major de l’independentisme i el paper del Consell per la República, havien quedat apartats en aquesta reunió amb els anticapitalistes.

Així, dissabte es van veure a Prats de Lluçanès (a la comarca del Lluçanès, l’última a incorporar-se a l’organització territorial catalana). La reunió va tenir lloc al porxo de la masia Soler de n’Hug, de la família d’Isaac Peraire, vice-secretari general de Vertebració Territorial d’ERC i, element clau, el representant únic dels republicans al Consell per la República. A casa, per tant, d’algú capaç de generar empaties.

La reunió es va estendre entre les 10 del matí i dos quarts de nou de la nit, en horari intensiu i amb esmorzar i dinar a la mateixa masia. Els negociadors van menjar embotits que produeix la família Peraire, especialment fuet i llonganissa. El matí es va dedicar a acordar la part estratègica, amb la feina ja avançada del prepacte aconseguit a Lledoners, el Primer de Maig.

Passejades per la finca

El dinar va ser ràpid. Menjar preparat (pollastre) de l’Avi Ciscu de Prats de Lluçanès i de postres, coca de Cal Finus. Suport al comerç local. Després de l’àpat es van tractar les qüestions programàtiques i d’estructura del Govern. No cal dir que es van decretar recessos i es van realitzar passejades per l’extensió de la finca.

En concret, Aragonès, Sànchez i diversos membres de la família Peraire, entre ells el polític, el seu germà i el seu pare (el propietari de la finca), es van acostar a on es guarden les vaques i ovelles. L’ambient va ser molt distès i Sànchez va fer més d’una referència a la seva situació personal, com a reclús del centre penitenciari de Lledoners, i el plaer que sentia en estar en aquest entorn.

Ja a la nit, tots dos polítics, davant els temes encara pendents que quedaven, es van citar per seguir l’endemà. Es va canviar l’emplaçament. Aquesta vegada, al Maresme. En concret, en una altra masia, Can Magarola d’Alella, municipi amb alcalde republicà. Allà l’horari va ser de dos quarts de deu del matí a les sis de la tarda. En aquesta masia fortificada, seu de la denominació d’origen Alella, el republicà i el postconvergent van rematar el pacte. Tot això entre passejades i trucades als respectius equips.