El vell Govern que va convertir la Generalitat en un Vietnam té un president jove, militant d’Esquerra i que no està disposat a exercir de vicari de Carles Puigdemont com va ser el cas de Quim Torra. La descripció de Joan Tardà del que va ser i podria ser un Govern del seu partit amb JxCat es va confirmar durant les negociacions que han permès la investidura de Pere Aragonès. Està per veure com evolucionaran les relacions de la coalició renovada. Per si de cas, durant el debat l’aspirant va limitar al mínim l’intercanvi d’opinions amb els seus socis de govern.

L’estabilitat del pacte dependrà de la capacitat d’arribar a un consens estratègic entre els tres partits i les dues entitats independentistes sobre com afrontar l’anunciada negativa del Govern de Pedro Sánchez a reconèixer el dret d’autodeterminació de Catalunya (seguint la doctrina de Nacions Unides) i a proclamar una amnistia no prevista a la Constitució. Aquest és el quid del pacte. El programa de govern anunciat és un sumari de pactes nacionals que poden obtenir fins i tot el vot del PSC i també el dels comuns. Especialment en tot allò que afecti les transformacions socials, verdes i feministes. La quarta revolució, l’anomenada emfàticament com a democràtica, pinta pitjor perquè els seus impulsors l’entenen sense respecte (ni cap menció) a l’Estat de Dret, i això sempre és un hàndicap per als demòcrates.

A més d’un president jove i republicà, obsessionat a qualificar el seu futur Govern com d’esquerres, potser per dissimular que el 60% del pressupost estarà en mans de JxCat, com li va recordar Jéssica Albiach, l’altra novetat és que Salvador Illa no pensa practicar la crispació parlamentària a l’estil Inés Arrimadas. La mà estesa del PSC va sorprendre Pere Aragonès, qui per desacreditar la predisposició va atorgar als socialistes una capacitat de posar i treure vetos judicials impròpia de la divisió de poders. Al Vietnam català, l’Estat de Dret és vist com un problema.