Just ara fa dues dècades, l’any 2001, un treball sobre la història de Pineda al segle XVIII va aconseguir una de les mencions que la Universitat de Girona donava als millors Treballs de Recerca dels estudiants de Segon de Batxillerat de la demarcació. El seu autor era Pere Aragonès que, tot i viure a la localitat del Maresme, va estudiar quatre anys al col·legi privat Montessori Palau de Girona on, seguint les passes del seu germà gran, va arribar el curs 1997-98. «Va fer primer i segon de BUP, però després ja no va fer tercer de BUP sinó que va passar a fer primer i segon de Batxillerat perquè el curs d’en Pere va ser just el que va fer el canvi de model», detalla Enric Tubert, el seu tutor a segon de Batxillerat, que recorda l’ara nou president de la Generalitat de Catalunya com un «alumne molt eficient i sistemàtic; una persona molt ordenada i amb una clara preferència per les assignatures de l’àmbit de les humanitats; era brillant en història, en literatura i escrivia notablement bé».
«En aquella època, com passa ara, a l’escola venia molta gent de la costa, sobretot a fer secundària, com ell de Pineda i del Maresme, fills de famílies que es dedicaven al turisme, perquè entenien que a l’escola hi havia rigor i s’apostava molt fort perquè hi hagués una filosofia de l’esforç i els alumnes en sortien ben preparats», argumenta Tubert sobre l’elecció d’una escola, a 45 quilòmetres del seu domicili, on Pere Aragonès, amb ell de tutor, va estudiar el Batxillerat Social abans d’iniciar-se en una carrera política, poc després de deixar l’escola ja seria president de les Joventuts d’Esquerra Republicana, que l’ha acabat portant al principal despatx del Palau de la Generalitat. «A nivell personal, era discret i molt educat, però, al mateix temps, molt planer i molt franc; no era un alumne que busqués el protagonisme», recorda Tubert que, vint anys després, té ben fresc a la memòria el record de la passió del polític republicà pels «temes socials, polítics i històrics», sobretot per tot el que feia referència a Catalunya: «Era un alumne amb un nivell de coneixements d’història de Catalunya molt poc comú, que desbordava el programa d’un curs normal; es notava que havia llegit i que tenia molta curiositat i interès sobre la història del país».
L’elecció del tema del treball de recerca que després seria destacat per la UdG demostra - a criteri d’Enric Tubert - el caràcter que ja tenia llavors Pere Aragonès: «Em sembla molt interessant el fet que decidís fer el treball de recerca sobre una època, el segle XVIII, on gairebé no hi havia res escrit sobre Pineda, pràcticament no existia bibliografia i ell va haver de fer autèntica recerca en arxius i fonts documentals», explica el docent, ara ja jubilat sobre «el compromís per treballar una època històrica del seu municipi on hi havia molt poc llum, ell volia intentar omplir aquell buit». Aquell treball de recerca sobre Pineda, que acabaria publicat per l’ajuntament maresmenc en un volum col·lectiu de la història del municipi, va ser el darrer text fet per Pere Aragonès en els seus anys al Montessori Palau que va resultar premiat. Però, no va ser pas l’únic. Per exemple, tres anys, fent segon de BUP, l’ara president de la Generalitat de Catalunya va guanyar en la categoria de prosa en els Jocs Florals convocats per l’Ajuntament de Girona. «Era un any on el tema dels Jocs Florals eren els ponts de Girona i en Pere, amb la seva tendència als temes històrics, va fer un text parlant d’un conflicte que hi havia hagut amb la comunitat de jueva de Girona l’any 1318 parlant del pont de Framenors», rememora Tubert que destaca que, per a un adolescent de 15 anys que ni era de Girona ni vivia a la ciutat, saber de l’existència del Pont de Framenors, on ara hi ha el Pont de Pedra, hi havia un pont que unia el barril vell amb la zona del Mercadal i relacionar-ho amb un conflicte amb la comunitat jueva demostra «el seu elevat grau de curiositat sobre temes històrics».
«La seva relació amb la llengua catalana escrita era molt bona; realment tenia facilitat per escriure, però que crec que el fet de ser tan rigorós feia que no deixés els textos per bons fins que no els havia filtrat de manera exhaustiva», diu l’antic professor de llengua i literatura de Pere Aragonès que, amb un molt bon expedient acadèmic, «especialment a segon de Batxillerat», si es va decidir, l’any següent d’acabar la seva etapa al Montessori Palau, a matricular-se a estudiar la carrera de Dret a distància (UOC) va ser - o almenys així ho creu Tubert - per «encarar-se a la política que no pas perquè volgués acabar fent d’advocat». «Ara, actualment, amb les possibilitades de titulacions que existeixen, crec que en Pere seria un alumne tipus per fer un doble grau amb Dret i Econòmiques; en aquell moment va fer Dret, però també podria haver fet Ciències Polítiques, Econòmiques, Història, Periodisme...». Després de graduar-se en dret a ala UOC, Aragonès va completar més tard els estudis de dret fent un màster en Història Econòmica a la Universitat de Barcelona i formant-se en Polítiques Públiques per al Desenvolupament Econòmic a la Universitat de Harvard.
Pronosticar, fa vint anys, que Pere Aragonès acabaria al Palau de Generalitat era impossible. Però la seva passió «pels temes socials i històrics, sobretot amb tot el que estava relacionat amb el país» no van passar gens desapercebuts a Enric Tubert com, tampoc, l’interès per la política que «d’alguna manera o altra sempre sortien en els seus textos, fins i tot els de ficció, que eren molt irònics».
