Aquesta vegada sí, el nou president de la Generalitat va prendre ahir possessió del càrrec en un acte amb tota la solemnitat, posant-se la medalla distintiva del càrrec, i amb presència de representants de les institucions, entre ells el ministre de Política Territorial, Miquel Iceta, i els dirigents independentistes Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, que van saludar el ministre i que van poder acudir a l’acte gràcies a un permís penitenciari, com el líder d’ERC, Oriol Junqueras, per comprovar com Pere Aragonès traçava un discurs amb un missatge únic i reiterat: nova etapa. Nova etapa de la Generalitat en què les picades d’ullet més notables se les van endur la necessitat d’avançar en drets socials i de caminar cap a la república catalana.

Aragonès va entrar al Palau acompanyat de la seva dona i la seva filla de dos anys. A les portes del Palau, va deixar un clavell vermell davant la llamborda que recorda Lluís Companys. Mentrestant, al carrer, manifestants pro Palestina llançaven consignes anti-israelianes. Des de l’inici de l’acte es va constatar la voluntat d’ERC de donar a la presa de possessió i a la Presidència de Catalunya tota la pompa i solemnitat institucional. Després de passar revista als Mossos amb uniforme de gala, Aragonès va saludar treballadors i treballadores de serveis essencials, des de protecció civil, a la neteja d’hospitals o l’àrea de lluita contra la violència masclista dels Mossos. El president es va dirigir a ells per «posar en valor» el seu treball.

Després d’això va tenir un gest també de reconeixement aturant-se davant els bustos dels expresidents republicans Francesc Macià i Lluís Companys. Finalment, l’acte pròpiament dit es va celebrar per primera vegada al Pati dels Tarongers davant unes 40 persones, entre les quals també hi havia els expresidents Artur Mas i José Montilla. En aquest acte, la presidenta del Parlament, Laura Borràs, va llegir la base legal per la qual Aragonès ocupa el càrrec i l’expresident Quim Torra va imposar la medalla al dirigent republicà. Torra, en la seva presa de possessió, va eludir aquest moment per simbolitzar que la presidència efectiva corresponia a Carles Puigdemont, que aquesta vegada no va ser ni citat en el discurs d’Aragonès.

«Obrir una nova etapa»

El discurs del nou president va destacar per la seva insistència en l’agenda social, verd i feminista, sense perdre de vista l’objectiu independentista. Però, sobretot, va voler destacar la idea de la nova etapa. Així, després de dedicar unes paraules de reconeixement al seu predecessor, va proposar «aixecar el cap i obrir una nova etapa amb tota urgència i sense dilació, desbrossar el camí, qui obre pas és qui més s’embruta; toca arremangar-nos sense por a patir rascades, hem de treballar en el dia a dia com ningú». «L’autènticament revolucionari -va proclamar- és fer arribar la prosperitat econòmica a tots». Tot això en una Generalitat que va descriure amb els adjectius de «nova, inconformista, innovadora, transformadora, imaginativa, creativa, republicana, amb visió de futur».

Reunió amb Pedro Sánchez

Hores abans, Aragonès, en una entrevista a Rac-1, va revelar que ja s’ha intercanviat missatges amb el president del Govern, Pedro Sánchez, que espera trucar-lo «aquesta setmana» i que «tindria tota la lògica» que els dos presidents es veiessin abans que es reprengui la taula de diàleg. El punt de partida del seu Govern és que «el conflicte polític només es pot resoldre amb un referèndum i amb l’amnistia».

No obstant això, el nou president va afegir que els indults serien una bona mesura. «Nosaltres proposem la llei d’amnistia. No ens oposarem a cap proposta que alleugereixi el dolor dels presos i les seves famílies, al contrari. Els indults serien un pas endavant, però això no treu que hi ha una solució global que s’ha d’afrontar», va assegurar. Aragonès es planteja convocar el pacte nacional per a l’autodeterminació i l’amnistia abans que es reprengui la taula de diàleg amb el Govern.

En tot cas, després de més d’un any sense cap tipus d’avanç, primer per la pandèmia i després per la paràlisi a Catalunya provocada per la inhabilitació de Torra, el procés electoral i la tortuosa negociació per a la investidura, el Govern central i l’Executiu català reprendran el diàleg. I ho faran de manera imminent, segons han insistit les dues parts, tot i que encara no hi ha dates concretes. Tampoc hi ha un format tancat, si bé tot apunta que primer hi haurà una cita dels dos presidents i posteriorment una nova trobada entre els dos executius, la segona des que aquesta fórmula, exigida per ERC i acceptada pels socialistes, va veure la llum al febrer de 2020.

Sánchez, en la seva felicitació pública (en castellà i català) al nou president de la Generalitat, divendres passat, després de ser investit pel Parlament, ja va remarcar que «la vacunació, la recuperació sense deixar ningú enrere i el retrobament entre catalans, i entre catalans i la resta d’espanyols són tasques en què treballarem junts». «Fem-ho possible», va instar. Aragonès, per la seva banda, també va destacar la importància de «reobrir la comunicació» amb Sánchez.

Cautela a La Moncloa

«Sembla lògic que abans es vegin els dos presidents», va explicar un ministre de pes a El Periódico, del mateix grup editorial que Diari de Girona. A la Moncloa, però, es mostren més cauts. «No es pot donar per feta la seqüència d’entrevista bilateral i després taula de diàleg. Cal veure-ho i és molt aviat encara», va assenyalar un alt càrrec. «Quan parlin ells, veurem», va afegir una altra màxima responsable del cercle del president del Govern central. «Tant se val -intervé una tercera responsable propera al líder socialista-, en qualsevol cas, sol haver-hi recepcions del president als presidents de les comunitats autònomes després de ser elegits. Els últims a venir van ser el lehendakari Iñigo Urkullu i Alberto Núñez Feijóo», tots dos al gener de 2021, després de les seves respectives eleccions.