Una de les batalles internes personals a JxCat s’ha dirimit finalment en favor del favorit de l’expresident Carles Puigdemont. La pugna entre els actuals consellers de Territori, Damià Calvet, i Polítiques Digitals, Jordi Puigneró, per seguir en el Govern i guanyar rang amb la vicepresidència ha acabat amb victòria del segon, que es convertirà amb això en el puntal de Junts al nou executiu català.

Malgrat que Calvet tenia el suport dels presos independentistes Josep Rull i Jordi Turull, i al fet que ha estat conseller de Territori, que inclou àrees de pes com habitatge, infraestructures i medi ambient, al final ha prevalgut el perfil de Puigneró, que ja era el preferit d’alguns puigdemontistes fins i tot com a candidat a la Generalitat en lloc de Laura Borràs.

Puigdemont tindrà així al Govern un aliat, si bé el cas de Puigneró no és comparable al de noms de l’estret nucli de confiança de l’ex-president com Elsa Artadi i Josep Rius, que s’han apartat de l’opció d’entrar a l’executiu.

Puigneró ha protagonitzat enfrontaments amb el Govern espanyol, especialment quan aquest va impulsar un decret contra la regulació de la «república digital» per part de la conselleria. Puigneró va qualificar llavors la decisió de «cop d’estat». El perfil del conseller, centrat en la revolució digital, és especialment atractiu a ulls de Puigdemont, que dóna importància notable a les noves tecnologies a l’hora de fer política.

El perdedor de la batalla és l’actual titular de Territori i Sostenibilitat. Calvet, pes pesant de la post-convergència i home de confiança dels presos independentistes de Junts, es va acomiadar ahir dels seus col·laboradors i alts càrrecs i no seguirà en el Govern.

Al marge del número dos, ahir es van concretar la resta de consellers que faltaven per decidir, entre ells la gironina Gemma Geis, que assumirà la cartera d’Universitats i Recerca. Geis va entrar en política el novembre de 2017, quan va acceptar la proposta de Carles Puigdemont d’encapçalar la llista de JxCat a les comarques gironines. Al grup parlamentari, va convertir-se en una peça clau, arribant a ser-ne portaveu. En les últimes eleccions, va repetir com a cap de llista de Junts a Girona, després de superar Marta Madrenas a les primàries. Geis és doctora en Dret i professora de la UdG. Entre 2013 i 2017 va ser una de les vice-rectores de la Universitat de Girona.

A banda de Geis, el govern d’Aragonès comptarà amb altres dos gironins, tots dos d’ERC, i els noms dels quals ja s’havien fet públics fa dies. Roger Torrent, ex-president del Parlament, serà el titular del departament d’Empresa i Treball, mentre que Teresa Jordà seguirà al govern, en aquesta ocasió amb una cartera ampliada: Acció Climàtica, Agricultura i Alimentació.

Tània Verge, catedràtica de Ciències Polítiques i Socials de la UPF i ex-membre de la sindicatura electoral del 1-O, serà la consellera de Feminismes i Igualtat, a proposta d’ERC. Es farà càrrec així d’un dels departaments de nova creació en l’estructura de Govern pactada entre els republicans i JxCat.

L’exdiputada al Congrés i regidora a Sabadell, Lourdes Ciuró, serà la consellera de Justícia; i el departament de Drets Socials estarà liderat per l’exdiputada al Parlament de Catalunya Violant Cervera. Ciuró prendrà el relleu d’una altra dona, la republicana Ester Capella, a la Conselleria de Justícia. Llicenciada en Dret i advocada de professió, es farà càrrec del departament just quan el Govern espanyol ha de decidir si indulta els líders independentistes condemnats pel referèndum de l’1 d’octubre de 2017. Reusenca de naixement i resident a Sabadell, és des del 2011 diputada al Congrés per Convergència i Unió (CiU), primer, i després per Democràcia i Llibertat i JxCat.

La futura consellera de Drets Socials, Violant Cervera, és llicenciada en Filologia Hispànica per la Universitat de Lleida (UdL) i entre els anys 2012 i 2017 va ser diputada al Parlament. A les passades eleccions va ocupar el 14è lloc de la llista de JxCat per Lleida, però no va ser escollida. La cartera que ocuparà sorgeix de la reformulació del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.