L’informe del Tribunal Suprem contrari a la concessió de l’indult a qualsevol dels 12 condemnats del procés torna la pilota al terreny de Govern central, en les mans del qual està ja la decisió d’atorgar o no el perdó. Ningú esperava que la sala que els va condemnar defensés la necessitat d’indultar-los, però els seus arguments per negar que existeixin les raons de justícia, equitat i utilitat pública en què s’ha de basar la mesura de gràcia són tan prolixes que dificulten la justificació amb la qual l’executiu pot necessitar defensar un perdó que pràcticament ja ha donat per fet el mateix Pedro Sánchez.
L’informe desfavorable del tribunal sentenciador se suma al de la Fiscalia i frustra tota possibilitat que el Govern pugui concedir un indult total, si el Consell de Ministres, a proposta del titular de Justícia, Juan Carlos Campo, s’inclina per l’opció del perdó, decisió per a la qual no hi ha cap termini i que, en qualsevol cas, no s’espera per abans de les primàries andaluses, el 13 de juny. La llei que regula la mesura de gràcia impedeix atorgar un indult total si el tribunal sentenciador ha rebutjat la concessió.
No seria el primer atorgat amb els dos informes en contra, però, segons els càlculs d’El Periódico, del mateix grup editorial que Diari de Girona, a partir de dades del Ministeri de Justícia, només ha passat així amb el 3,6% dels concedits durant els últims 10 anys. A més, després d’una sentència del 2013 que va anul·lar el concedit per Mariano Rajoy a un conductor kamikaze, per evitar l’arbitrarietat de l’executiu, aquest haurà de justificar les raons que el van portar a concedir-lo en cas que sigui recorregut.
La concessió d’un indult parcial també permet l’excarceració dels condemnats i fins i tot anul·lar la inhabilitació també imposada, ja que la pena pendent de compliment pot ser commutada per una inferior o una simple multa. El que sempre està present és l’afegitó de «a condició que no torni a cometre delicte dolós en el termini de X anys des de la publicació del reial decret», quelcom que en aquest cas resulta delicat, perquè un dels arguments del Suprem per oposar-se a la mesura de gràcia és que no s’aprecia que hi hagi un mínim «indici de penediment».
El Govern no s’arronsa
Per part seva, el Govern no es va arronsar tot i la contundència de l’informe negatiu del Tribunal Suprem i va mantenir la seva argumentació. Les seves tesis, la seva convicció que cal «normalitzar la vida política a Catalunya», i per a això cal fer gestos, encara que tinguin cost electoral. I va recordar, a més, que la prerrogativa de concedir la mesura de gràcia és del tot seva.
El ministre de Transports i secretari d’Organització del PSOE, José Luis Ábalos, va ser taxatiu, afirmant que ara que es coneix el duríssim dictamen del Suprem, l’executiu l’estudiarà «amb cura», perquè es tracta d’un procés «obert, reglat, conforme a dret», en el qual està «tot dins de la llei»
En tot cas, els possibles indults als presos del procés faran que totes les mirades es posin també sobre Felip VI, la signatura del qual és necessària per completar el tràmit abans que sigui publicat en el Butlletí Oficial de l’Estat.
Paral·lelament, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va assenyalar que la decisió del Suprem manté «la línia repressiva de l’Estat contra l’independentisme català en forma de causa general».
