Les temperatures i les pluges escasses i irregulars d’aquesta primavera fan preveure l’arribada, com cada any, de les habituals plagues de mosquits i mosca negra, així com de paneroles. Però la plaga que més preocupa enguany, a causa del confinament i les restriccions per la COVID-19, és la dels rosegadors, especialment de les rates. La menor presència de les persones a l’exterior durant mesos ha fet que s’hagin vist més rates, més grans i també més agressives que en anys anteriors.
L’Associació de professionals de la desinfecció i Control de Plagues de Catalunya, ADEPAP, coincidint amb el Dia Mundial del Control de Plagues (6 de juny) recomana prendre mesures preventives i confiar en empreses professionals especialitzades per a combatre les plagues i per a fer les desinfeccions, actuacions altament necessàries i relacionades entre elles, especialment en temps de pandèmia, per a garantir la seguretat i la salut ambiental en àmbits tan crítics com els serveis sanitaris i alimentaris.
El president de l’associació, Quim Sendra, recorda que “cal tenir present que animals com les rates o els mosquits són transmissors de malalties”.
Les plagues de rates, les que més preocupen
En els darrers anys ja s’havia constatat un increment d’incidències per rosegadors. Concretament, a Catalunya es detectava un increment sostingut d’incidències amb la rata grisa (Rattus norvegicus) i de presència de rata negra (Rattus rattus) als entorns urbans, on habitualment no hi estàvem acostumats. L’increment de les restriccions d’ús d’alguns productes biocides, sumat a la gran capacitat d’adaptació d’aquests organismes i a les resistències que van apareixent a algunes matèries actives, fa que cada vegada sigui més complex mantenir les poblacions sota els llindars de tolerància establerts. A tot plegat enguany s’hi han sumat els confinaments i també restriccions de mobilitat durant un llarg període de temps que han provocat més presència de rates als carrers. Aquestes, a més, s’han tornat més atrevides i agressives en la recerca d’aliment.
Animals transmissors de malalties
ADEPAP remarca que les plagues de rates són molt nocives per a la salut ambiental, ja que es tracta d’una espècie que pot transmetre malalties zoonòtiques, és a dir que es transmeten d’animal a persona i viceversa.
Pel que fa als mosquits, no hi ha evidència científica que les picades d’aquests siguin vectors transmissors del virus SARS-CoV-2, al contrari del que passa amb d’altres malalties víriques com el Dengue, el Zika i el Chikunguya. Entre d’altres motius, el SARS-CoV-2 entra pels conductes respiratoris, es transmet bé per aire però no s’ha demostrat que pugui infectar a través de la sang. D’altra banda, segons els experts, en cas que un mosquit es pogués “infectar” amb la malaltia, la càrrega viral seria massa baixa com per transmetre-la per la sang i que arribés a les vies respiratòries.
Per combatre el mosquit, insecte que causa grans molèsties a la població, són molt importants les campanyes de conscienciació que evitin la proliferació de llocs artificials propicis per a la posta d’ous i el desenvolupament de la fase larvària aquàtica. Enguany, la climatologia dels darrers mesos ha propiciat un hàbitat favorable per a la cria de les larves d’aquests insectes.
Per la seva banda, les plagues de mosca negra es focalitzen en espais públics com rius, rieres i rierols i sovint afecten a més d’un terme municipal, especialment on hi ha cabals d’aigua abundosos. En els darrers anys “la mosca negra ha arribat a zones on no era habitual, a les lleres de molts rius, quan normalment afectava en zones més limitades, especialment al riu Ebre”, explica Sendra. La picada de la mosca negra és molt molesta i dolorosa i pot produir una forta picor i fins i tot edemes, que poden tractar-se amb antihistamínics i antibiòtics, en cas d’infecció.
Pel que fa a les paneroles, les mesures preventives són principalment la neteja i el manteniment de tot el sistema de canonades i d’arquetes del clavegueram. El president d’ADEPAP desaconsella l’ús d’insecticides domèstics, “ja que poden traslladar la plaga a altres llocs”. Per això, “si algun particular descobreix una plaga de paneroles, recomanem recórrer a empreses especialitzades de control de plagues”.
Menys xinxes de llit a causa de la reducció de la mobilitat
Una de les plagues que havia anat en augment els darrers anys a Catalunya és la de les xinxes de llit, que, en la majoria de casos, arriben a les cases transportats en la pròpia roba o les maletes de viatge. “Arran de la crisi mundial provocada per la pandèmia de la COVID-19 s’han reduït dràsticament els viatges i això fa que aquesta plaga tingui molta menys incidència en l’àmbit particular”, explica Sendra. La seva evolució, dependrà, doncs, segons el president d’ADEPAP, “de la mobilitat de les persones en funció de les restriccions que hi puguin haver durant l’estiu”.
A finals d’estiu també es preveu que augmentin els casos de nius de vespa asiàtica, un depredador que ataca l’abella de la mel, amb una gran capacitat d’adaptació, que creix any a any a casa nostra. De fet, aquest augment dependrà, en gran mesura, “de la prevenció i control que els municipis hagin fet durant la primavera, que és l’època de creació de nius embrionaris”, explica Sendra. Les picades d’aquest insecte causen un dolor intens, seguit d’una coïssor semblant a la d’una cremada. També produeixen perjudicis als apicultors i als fructicultors. Tot i que va entrar per França i la demarcació de Girona és on se n’ha detectat més nius, ara ja se’n poden trobar en diverses comarques de totes demarcacions catalanes.
