L’acabat d’estrenar Govern de Pere Aragonès ha decidit no aprovar uns nous pressupostos de la Generalitat per a aquest any i negociarà amb els partits directament els comptes del 2022. «Un pressupost requereix temps, negociació i fer-ho bé», va argumentar el conseller d’Economia, Jaume Giró, en resposta a una interpel·lació parlamentària del PSC.

Després d’avançar que la setmana que ve convocarà per primera vegada les forces polítiques per començar a elaborar el projecte, Giró es va comprometre a treballar perquè Catalunya tingui «un bon pressupost, que permeti una prosperitat compartida que provoqui un creixement de l’economia social i mediambientalment sòlid».

Davant els retrets de la diputada socialista Alícia Romero per la falta de pressupostos aquest any, el conseller li va recordar que el Govern de Pedro Sánchez només ha aprovat uns comptes nous en tres anys. Romero va replicar que els pressupostos del 2020, que es van aprovar en plena pandèmia, es van tramitar «en tot just dos mesos». «Podríem tenir un pressupost abans de l’estiu, és qüestió de voluntat», va sentenciar la diputada del PSC.

Els últims a temps, el 2010

22 a 8. Aquesta és la diferència entre els pressupostos aprovats fora de termini o prorrogats a Catalunya, el primer cas, i en el Govern central, el segon. Per part de la Generalitat, la meitat, inclosos els del 2021, que està per veure quan podran aprovar-se, s’ha concentrat en l’última dècada, que abasta tota la fase que coneixem com el procés. L’habitual fins llavors era que les convocatòries electorals fessin impossible aprovar els comptes en termini.

A Catalunya, els del 2010, l’últim any de José Montilla com president i Antoni Castells com a conseller de Economia, van ser els últims d’aquesta dècada que van poder aprovar-se en el Parlament al desembre de l’exercici precedent, com és preceptiu. A l’any següent va començar la ratxa amb comptes tardans i amb retallades el 2011 i 2012 i prorrogats el 2013 per la convocatòria d’eleccions anticipades per part d’Artur Mas. També es van demorar les del 2014 i el 2015. Després del traspàs de la cartera econòmica d’Andreu Mas-Colell a Oriol Junqueras, est, que va ocupar també el lloc de vicepresident, va haver de prorrogar-les el 2016; i va dissenyar les últimes comptes pre-referèndum del 1-O, aprovades entrat l’exercici per les impugnacions legals per incloure despeses per a una consulta sobre la independència.

A partir d’aquí es va obrir pas un període d’inestabilitat amb comptes prorrogats el 2018 (es va intervenir la Generalitat durant 218 dies a través de l’article 155, d’octubre de 2017 fins a juny del 2018), 2019 i part de 2020, ja que fins a abril passat el Govern no va aconseguir aprovar-les amb el suport dels ‘comuns’.