El matrimoni es va acabar fa gairebé tres anys i la jutge va ordenar que la custòdia de la seva única filla fos compartida. Des d’aleshores, la Yaiza ha estat una setmana amb cada progenitor. Els dilluns –el dia del canvi– la nena entrava a l’escola de la mà d’un dels pares i, en finalitzar les classes, l’altre l’esperava a la sortida. El dilluns 31 de maig la Yaiza no va anar a l’escola. La seva mare va telefonar a la direcció per avisar que estava malalta. El pare, aliè a la trucada, va anar a recollir-la a dos quarts de sis de la tarda. I va veure com sortien un a un tots els alumnes sense que aparegués la seva filla. Finalment, després de diverses trucades, va acudir al domicili de la seva ex acompanyat per altres pares de l’escola. Es temia el pitjor. Després d’aparcar, algú, un mosso o un sanitari, el va informar que la seva exdona i la seva filla eren a dins del domicili. Aparentment la seva exdona havia enverinat la Yaiza i després havia intentat suïcidar-se. «Una de les dues encara respira», va afegir. Durant més d’una hora, el pare va resar perquè qui continuava respirant fos la Yaiza. Però no ho era.
La família del pare va lamentar que des de la Generalitat no hi hagi hagut «ni un sol gest públic ni privat de solidaritat ni tampoc de condemna del crim (un crim que veuen ‘premeditat’)». Sí que n’hi ha hagut per part de la presidenta del Parlament, matisen, que es va posar en contacte amb el pare i va condemnar oficialment l’«assassinat».
