Un total de 146.607 catalans en situació de pobresa severa no poden accedir ni a l’Ingrés Mínim Vital (IMV) ni a la renda garantida de ciutadania catalana. Una paradoxa que respon, segons un informe publicat per Oxfam Intermón, «als errors en el disseny i implementació» de les prestacions que les converteixen en «eines amb limitat impacte en la reducció de la pobresa i la desigualtat».

Així ho afirma el document «Armant el trencaclosques, avançant cap al sistema de garantia de rendes que hauríem de tenir», fet públic per l’entitat, on es reflexiona sobre les possibles solucions.

L’objectiu és que les persones que es troben en pobresa severa no es quedin fora d’unes ajudes necessàries. A Espanya, un milió i mig de persones que les necessiten no les han rebut i a Catalunya, el 31% de qui està en situació de pobresa severa està exclòs de les dues ajudes econòmiques. Oxfam Intermón planteja, davant d’aquest escenari, dues solucions.

La primera, acabar amb un sistema que fa ús del nivell de renda de l’any anterior com a referència, ja que la conjuntura pot canviar. «La pandèmia va deixar sense mitjans de vida milers de persones de la nit al dia», explica Liliana Marcos, autora de l’estudi, mentre afegeix que utilitzar les dades fiscals per determinar l’accés o no a l’IMV fa que aquesta prestació sigui «inútil» quan arriben crisis com la de la covid-19.

La segona solució, afegeix, passaria per augmentar el que es defineix com el llindar de pobresa i les quanties que es reparteixen per poder donar cobertura al major nombre de població.

«Els llindars tan baixos deixen molta gent fora que també ho necessita, però al mateix temps fa que les quanties siguin baixes i no redueixen la pobresa», afegeix Marcos.

Per ella, això es tradueix en el fet que «si guanyes 100 i el llindar és 400, reps 300». Un mecanisme, diu, que «només t’iguala al llindar de pobresa. És una garantia d’ingressos mínims, però com que la quantitat és tan baixa, no aconsegueixes treure la gent d’una situació de pobresa, sinó perpetuar la seva posició», raona.

Augmentar la despesa

A més, des d’Oxfam Intermón adverteixen que l’impacte de mesures socials com l’IMV en la taxa de pobresa severa és «limitat, resulta inacceptable i ens situa a la cua d’Europa». En el cas de Catalunya, aquesta «millora» o «repercussió» de les rendes públiques és inexistent, representa un 0,0% en la taxa de pobresa, per sota de la mitjana nacional (0,3%). «I això es deu, entre altres coses, al fet que els requisits evitin que les ajudes arribin a més gent i que els llindars de pobresa i les quanties no treuen a la població d’aquesta situació», afegeix Marcos.

Per això, per Oxfam és «imprescindible» i urgent augmentar la despesa en protecció social a Espanya, ja que la comparació amb Europa ens deixa en molt mal lloc. «Invertim molt poc i seguim a la cua de tot el continent». La inversió d’Espanya -excloent les mesures per la covid-19- és 23.650 milions inferior a la mitjana de la Unió Europea i és un dels països de major pobresa severa (el quart) o pobresa infantil (el tercer) de la UE, cosa que «hauria d’animar-nos a tancar aquesta diferència». Aquesta és la raó per la qual des d’Oxfam Intermón demanen desenvolupar mecanismes que permetin garantir la protecció social i suport a la criança. «Hi ha molts nens i nenes a Espanya que viuen en la pobresa i això no es pot permetre», afegia Liliana Marcos.

Aquesta setmana es debat al Congrés una modificació de la llei d’acord amb les contribucions. «Anem pel bon camí, però hem d’actuar ja per no deixar a la gent enrere», conclou.