A començaments de mes, saltava la notícia que el Govern català havia nomenat Joan Maria Piqué, que va ser assessor de Ramon Tremosa, director general d'Anàlisi i Planificació Estratègica de l'Acció Exterior (sic), càrrec al qual li correspondria, segons les taules retributives de la Generalitat, un sou de més de 87.000 euros anuals. Potser el nom no sonava a gaire gent, però la pompositat del càrrec i el sou que du aparellat, van despertar la curiositat. Només alguns devien saber que en Piqué era el noi de serrell tofut i ulleres de pasta blanques que intentava aparèixer -amb força èxit- a totes les fotos que li feien a Artur Mas, quan aquest era president. Des d’aleshores, i parlem de 2010, Joan Maria Piqué ha demostrat la mateixa habilitat per figurar en fotografies alienes com per aconseguir càrrecs ben pagats amb diners públics.
Probablement fins i tot abans, ja que quan Artur Mas era cap de l’oposició, Piqué ja li dirigia la comunicació. Ignacio Peyró, que el 2010 va assistir com a periodista a un esmorzar d’Artur Mas amb la premsa a l’Hotel Intercontinental de Madrid, veia per primera vegada a Piqué, i així descriu la trobada en el seu dietari «Ya sentarás cabeza». «A la salida, me presentan a su jefe de prensa. (...) De Burke se decía que una persona normal no podía pasar dos minutos a su lado sin pensar que estaba ante alguien grande. De este hombre es difícil estar medio minuto a su lado sin pensar que es un payaso. Va con unas gafas de esas que solo te puedes poner si te llamas Elton John. Se acerca a saludarle otro de los tipos más idiotas que conozco. Los bobos se juntan, está claro».
Quan Carles Puigdemont va substituir Artur Mas en la presidència, va prescindir de Piqué com a cap de comunicació, però a canvi va passar a ser director del Programa Internacional de Comunicació i Relacions Públiques «Eugeni Xammar»: 75.123 euros anuals. El càrrec seria el que es coneix entre els polítics professionals com una «canongia».
Ni el 155 pot amb ell
Ni l’aplicació del 155 l’any 2017 va ser capaç de deixar sense feina el nostre Piqué: Carles Puigdemont el va acollir com una mare sol·lícita, i es va dedicar a fer tasques de comunicació per a l’autoproclamat «president legítim a l’exili».
En la passada legislatura, a més d'assessorar el conseller d'Empresa i Coneixement en projectes de comunicació -amb un sou de gairebé 70.000 euros anuals-, també va ser cap de l'Oficina de Comunicació del conseller Miquel Buch en el Departament d'Interior. Com es veu, abasta totes les àrees de coneixement, sempre que siguin ben remunerades. En la mateixa legislatura, va ser coordinador de comunicació internacional -fos això el que fos- en el Departament de Presidència del Govern de Quim Torra, cosa que confirma que, a més dels bons sous, té certa predilecció pels càrrecs de noms llargs alhora que inútils.
La nova feina
Amb un currículum com l’anterior, ningú no podia esperar que Joan Maria Piqué es quedés sense cobrar dels pressupostos públics per una insignificància com el canvi en el partit que governa Catalunya. Els professionals de la política no s’aturen per nimietats, així que aquí el tenim, dirigint l’Anàlisi i Planificació Estratègica de l'Acció Exterior (sic, de nou), que entre altres funcions, té: reforçar la capacitat d'incidència i optimitzar la capacitat operativa de la Secretaria d'Acció Exterior (una manera subtil de reconèixer que és una secretaria amb poca feina), donar suport a l'elaboració dels plans directors (donar suport significa donar ànims, sempre necessaris), establir les sinergies necessàries amb els think tanks (avui dia no pot existir cap direcció general que no usi el mot «sinergies» ni l’anglicisme «think tank», noti’s com la Generalitat, sempre a l’avantguarda, els usa tots dos en la mateixa frase) o «elaborar informes i estudis sobre les millors pràctiques en l'àmbit de l'organització i conducció de l'acció exterior, i dissenyar i programar actuacions» (amb el benentès que «elaborar», «dissenyar» i «programar» significa sempre encarregar-los a persones físiques o jurídiques amb les quals es té bona relació i que podran guanyar uns bons diners amb aquest contracte). Com es pot observar, una feina esgotadora que fa que 87.000 euros anuals semblin pocs.
El 28 de setembre de 2017, dos dies abans de l’1-O, Reporters sense Fronteres publicava un informe de 21 pàgines sobre l'exercici de la professió periodística a Catalunya en el marc del procés sobiranista, titulat @RespectPressCAT, que recollia denúncies de periodistes locals i corresponsals de mitjans estrangers sobre campanyes que ciberassetjament, així com de pressions propagandístiques de la Generalitat, que estan sofrint.
Un alt càrrec del govern català retratat per aquest informe era Joan Maria Piqué. RSF es feia ressò de les queixes de l'ús que Piqué feia de la llista de distribució de Whatsapp per a corresponsals, un canal que aprofitava per a distribuir articles, vídeos i dades amb «fort biaix polític». Segons assegurava Henry de Laguérie, corresponsal de Europe1 i La Dépêche du Midi, va existir un projecte -finalment abandonat, deia- per a crear un grup de corresponsals afins a l'independentisme. A més, revelava que va accedir «a un document d’uns responsables de premsa d’una Conselleria del Govern, on figurava la llista de tots els corresponsals estrangers a Espanya, amb comentaris del tipus molt sensible al tema català o molt crític amb l’independentisme».
En l’informe es recordava que Piqué es va barallar a Twitter amb Beatriz Navarro i Claudi Pérez, corresponsals a Brussel·les de La Vanguardia i El País, respectivament. Com recollia el periòdic El Triangle aquells dies, Navarro es va pronunciar sobre unes declaracions de Jean -Claude Juncker, a qui havia entrevistat, cosa que li va valer la rèplica de Piqué. Navarro lamentava, en l'informe de RSF, que Piqué la va assenyalar i va posar en dubte la seva professionalitat. El mateix que va fer quant a la crònica de Claudi Pérez. Un any abans, Donen Hancox, de The Guardian, va descriure a Piqué com un troll de Twitter.
Abans de dedicar-se a la política, o a les feines que hi ha al voltant de la política, Piqué havia exercit com a periodista al diari Avui, Diari de Tarragona, a l'agència Europa Press i a La Gaceta de los negocios, entre altres, després d'haver-se format en El Periódico de Catalunya i el diari La Mañana, de Lleida.
Les crítiques de Reporters Sense Fronteres
El 28 de setembre de 2017, dos dies abans de l’1-O, Reporters sense Fronteres publicava un informe de 21 pàgines sobre l'exercici de la professió periodística a Catalunya en el marc del procés sobiranista, titulat @RespectPressCAT, que recollia denúncies de periodistes locals i corresponsals de mitjans estrangers sobre campanyes que ciberassetjament, així com de pressions propagandístiques de la Generalitat, que estan sofrint.
Un alt càrrec del govern català retratat per aquest informe era Joan Maria Piqué. RSF es feia ressò de les queixes de l'ús que Piqué feia de la llista de distribució de Whatsapp per a corresponsals, un canal que aprofitava per a distribuir articles, vídeos i dades amb «fort biaix polític». Segons assegurava Henry de Laguérie, corresponsal de Europe1 i La Dépêche du Midi, va existir un projecte -finalment abandonat, deia- per a crear un grup de corresponsals afins a l'independentisme. A més, revelava que va accedir «a un document d’uns responsables de premsa d’una Conselleria del Govern, on figurava la llista de tots els corresponsals estrangers a Espanya, amb comentaris del tipus molt sensible al tema català o molt crític amb l’independentisme».
En l’informe es recordava que Piqué es va barallar a Twitter amb Beatriz Navarro i Claudi Pérez, corresponsals a Brussel·les de La Vanguardia i El País, respectivament. Com recollia el periòdic El Triangle aquells dies, Navarro es va pronunciar sobre unes declaracions de Jean -Claude Juncker, a qui havia entrevistat, cosa que li va valer la rèplica de Piqué. Navarro lamentava, en l'informe de RSF, que Piqué la va assenyalar i va posar en dubte la seva professionalitat. El mateix que va fer quant a la crònica de Claudi Pérez. Un any abans, Donen Hancox, de The Guardian, va descriure a Piqué com un troll de Twitter.
Abans de dedicar-se a la política, o a les feines que hi ha al voltant de la política, Piqué havia exercit com a periodista al diari Avui, Diari de Tarragona, a l'agència Europa Press i a La Gaceta de los negocios, entre altres, després d'haver-se format en El Periódico de Catalunya i el diari La Mañana, de Lleida.
