Jordi Molist s’ha especialitzat en la novel·la històrica, gènere amb què ha guanyat diversos premis. Ara publica «Desperta, ferro!» , on relata com Constança de Sicília ha d’assumir les tasques de govern del seu espòs Pere III d’Aragó. Com a rerefons, les gestes dels almogàvers i les terres de Girona, també presents
Una novel·la actual ha de tenir una protagonista femenina, no sigui que l’acusin de masclista?
(Riu) Bé, és que es tracta de la història de Constança de Sicília, que poc temps després de casar-se, i sense cap experiència, va veure com el seu marit, Pere III d’Aragó, se n’anava a lluitar, i s’havia de fer càrrec del regne. I en uns moments molt difícils, amb els nobles de Sicília revoltats.
L’honor ja no és el que era, que et feia fer quilòmetres per guardar-lo?
A l’edat mitjana, no es podia concebre un cavaller sense honor, i anava on fos per deixar-lo immaculat, encara que fos un rei. O amb més motiu si era un rei.
Els reis ja no són el que eren?
He, he, suposo que res ja no és igual que en el segle XIII. Si calia, combatien en un duel.
Potser si encara existissin els duels, seria fàcil de solucionar alguns temes polítics actuals?
Sobra gent, realment sobra gent. No sé si amb això l’he contestat.
M’ha contestat perfectament. En el llibre apareix l’imperi català per tot el Mediterrani. Com hem passat de ser tan grans a ser tan petits?
El que va fer Catalunya en aquell temps va ser molt gran. La corona d’Aragó tenia a penes un milió d’habitants, i es va enfrontar a França, als Anjou i al Papa, que tenien un poder molt més important i amb molts més habitants als territoris que dominaven. Avui les coses són diferents, efectivament. Crec que el que va fer Catalunya en aquells anys, malgrat tenir rivals tan poderosos, és digne de tenir en compte.
L’amor pot canviar la història?
L’amor té gran influència en molts aspectes de la vida. Per tant, és normal que en algunes ocasions hagi servit per canviar el curs de la història. No em refereixo només a èpoques pretèrites, encara avui, l’amor té força per canviar les coses, potser més del que imaginem.
Sicília és el bressol de la màfia. Hi té a veure que a l’edat mitjana hi anessin els catalans?
Ha, ha, la màfia va néixer cap al segle XIX, em penso, quan ja feia temps que els catalans havien deixat aquelles terres. Tanmateix, és evident que l’empremta, cert sistema de fer les coses a la manera catalana, encara devien ser una mica vigents.
L’Església continua tenint poder com en l’època que retrata?
No, no, l’Església té poder, encara, això és indiscutible. Però és sobretot un poder espiritual, fins i tot, si vol, un poder abstracte.
I econòmic.
Econòmic també, però molt menys que aleshores. De tota manera, el que segur que no té és el poder militar que havia arribat a tenir, capaç d’enfrontar-se a qualsevol imperi del moment. El Papa tenia tant poder com qualsevol emperador de l’època. O fins i tot més, perquè tenia el poder d’excomunicar, que era una cosa terrible per a la gent de l’edat mitjana, reis i emperadors inclosos.
Una dona ha de demostrar més que un home?
Les dones encara han de demostrar més que els homes, sí. Però les coses han millorat molt, per fortuna la igualtat està molt més propera.
