El conseller d’Economia de la Generalitat, Jaume Giró, va assegurar a la reunió del Cercle d’Economia de Barcelona que el creixement econòmic de Catalunya arribarà al 6% aquest any i el 5,2% el 2022, malgrat el marc de ferri control de l’autonomia financera que pateix la comunitat autònoma. Segons l’opinió de Giró, Catalunya viu una situació de gran dependència financera de l’Estat que s’ha convertit en un veritable «vassallatge», amb un 85% dels pressupostos ja compromesos i un «marge de maniobra estret per al Govern». A més d’aquesta situació de gestió compromesa, Giró va criticar la «persecució i assetjament» polític viscut: «Qui voldrà fer política en aquestes condicions en el futur?», es va preguntar. «Sense llibertat, els països cauen en la ruïna política, moral i econòmica», va postil·lar. I va recordar el «duríssim exili» de Carles Puigdemont i la situació dels «presos polítics».

El conseller d’Economia va assegurar que la gestió econòmica de la Generalitat es centrarà en l’elaboració d’uns pressupostos per al 2022, que requeriran almenys 22 setmanes de treball i que prioritzaran les àrees d’habitatge, salut, la inversió productiva i la creació d’ocupació. Mentrestant s’elaboren els comptes públics, Giró va assegurar que serà possible mantenir les ajudes necessàries contra la crisi. Dels 3.600 milions distribuïts per l’Estat per la crisi pandèmica, la meitat han estat concedits per la Generalitat. A aquests se sumaran, segons va anunciar Giró, 1.000 milions en ajudes que es canalitzaran des del pròxim dilluns i altres 1.000 milions de finançament concedits per l’Institut Català de Finances.

Per reforçar els mecanismes de la Generalitat per a la gestió de recursos que arribaran en els propers mesos, Giró va anunciar la creació de la Secretaria d’Afers Econòmics i de Fons Europeus, que anirà de la mà de la petició de la cogestió dels fons «per escollir els projectes tractors que ens dirigeixen a la recuperació». Giró va recordar que s’han identificat un miler de projectes, dels quals un total de 27 es consideren estratègics, i va exigir que el Govern de Madrid apliqui un model de «cogestió» i «cogovernança».