El Govern ja ha posat gairebé totes les peces sobre la taula. I totes miren cap al 22 de juny, dimarts, la data gairebé segura d’aprovació dels indults als líders del procés, sense que encara hi hagi una confirmació oficial i definitiva. Però la Moncloa ha deixat el camí sembrat de pistes i a més ha vist com el clima polític ha rodat al seu favor en els últims dies, arraconant les tesis de la dreta, encara que està per veure si aquest gir està ja calant en una opinió pública «a priori» contrària a la mesura de gràcia.
Pedro Sánchez va arrodonir ahir la seva argumentació a favor del perdó governamental, tirant mà de la vessant econòmic: «La discòrdia partidista i territorial és un llast econòmic».
Perquè els empresaris, a Catalunya i en la resta d’Espanya, necessiten «estabilitat», tranquillidad. Normalitat, i no disputa. Al temps, el cap de l’executiu llançava un anunci de profund impacte social: la fi de la màscara en exteriors el 26 de juny.
Un doble gest també mil·limetrat, com ho ha estat tot en un procés d’alt cost per a l’executiu. Però totes dues mesures s’aprovaran per separat, previsiblement en dos Consells de Ministres diferenciats la setmana pròxima, perquè no es contaminin, segons expliquen en el cercle del president.
El líder socialista va viatjar ahir a Barcelona, a la clausura de la XXXVI de la reunió del Cercle d’Economia.
Era l’avantsala d’una altra visita, de major fondària política, la del pròxim dilluns, quan pronunciarà una conferència en el Liceu davant 300 convidats de la societat civil en defensa dels indults i de la seva agenda del retrobament.
Però Sánchez ja posava un peu ahir a la capital catalana amb el vent a favor. Després del fiasco de la manifestació en Colón, va arribar l’aval del Congrés -aquesta setmana la Cambra va tombar la moció del PP que perseguia rebutjar-los, per 190 vots enfront de 152-, dels sindicats, de Foment del Treball, del Cercle, de l’Església catalana i, encara que de manera matisada, del president de la CEOE, Antonio Garamendi. Els empresaris i els bisbes van llançar el dijous, de fet, una imatge del PP de Pablo Casado aïllat a Catalunya.
Component econòmic
El discurs del president a Barcelona va quedar impregnat, indubtablement, d’un major component econòmic, però li servia per tocar un pal que fins ara no havia desenvolupat i que abrigalla també la seva argumentació a favor dels indults de les últimes setmanes. «Catalunya necessita diàleg, acord i pacte», va remarcar.
El cap de l’executiu va recordar com la premsa i l’opinió pública havien «frivolitzat» sobre el seu projecte «Espanya 2050», que va presentar el mes passat a Madrid, i que era el producte del treball d’un panell de més de 100 experts, de camps científics i orientacions diferents, que van saber posar-se d’acord.
«El que vull dir», va argüir, «és que la concòrdia és també un valor econòmic i la discòrdia partidista o territorial també és un llast econòmic».
