Els missatges que està rebent Susana Díaz per terra, mar i aire perquè dimiteixi i se’n vagi són múltiples. Però ella de moment es manté com a secretària general del PSOE d’Andalusia (i sense renunciar a l’escó), tot i que en el seu entorn ja anticipaven la passada setmana que no oposaria resistència si el guanyador de les primàries, Juan Espadas, li ho demanava. Ell no li ho va reclamar de manera directa en la seva entrevista de divendres passat, però la pressió del seu equip i de Ferraz perquè l’expresidenta de la Junta marxi ja no s’atura. I la prova és la decisió que va adoptar ahir l’executiva federal del PSOE, reunida de manera semipresencial a Ferraz i sense la presència del líder, Pedro Sánchez, que era a Barcelona per defensar els indults als líders de l’1-O.

La direcció socialista va acordar avançar la data del comitè federal. La cita del màxim òrgan de poder del PSOE se celebrarà el 3 de juliol, i no el 17, com estava previst. Són només dues setmanes, però aquest marge de 15 dies permet a la cúpula de Sánchez poder activar un ressort poderós: l’acceleració dels terminis del congrés del PSOE-A, per a així poder forçar la caiguda de Díaz en cas que ella s’enroqui.

Aquesta alternativa, avançada ahir per la SER, es complementa amb la voluntat de Ferraz i d’Espadas que no s’imposi una gestora al PSOE-A des de Madrid. Després de la traumàtica sortida de Sánchez el 2016 i el posterior 39è Congrés, del 2017, es va endurir la fórmula per forçar una direcció provisional. Aquesta ara ja només és possible quan dimiteix el secretari general –quelcom que no ha succeït– o quan es produeixen causes d’indisciplina en un territori. Però nomenar una gestora «manu militari» en una federació tan gran com l’andalusa, la més gran del partit, aprofundiria la fractura interna provocada per les últimes primàries i, sobretot, «victimitzaria» Díaz, creuen a l’equip de l’alcalde de Sevilla. Per això Ferraz va deixar a Espadas administrar els temps i organitzar una transició més tranquil·la.

Però ha passat una setmana des de les urnes i Díaz segueix en el seu càrrec. Per això Ferraz vol tenir una solució disponible en cas que ella no es retiri. Això li ho permet l’avançament del comitè federal al 3 de juliol. El màxim òrgan convocarà el 40è Congrés Federal per al 15, 16 i 17 d’octubre a València. Però a més podria activar el calendari del conclave andalús. Una sortida seria avançar ja l’elecció del secretari general. Espadas va guanyar les primàries per ser el candidat socialista a la Junta, però no disposa del poder orgànic.

Díaz sí que va deixar clar, el passat 13 de juny, que no es presentaria al Congrés, i l’alcalde va avançar l’obvi, que ell sí que ho farà. D’aquesta manera, si es posessin en marxa els tràmits per al congrés del PSOE-A, s’obriria un procés de primàries internes perquè els militants elegeixin nou líder. Seria una simple formalitat, ja que l’esperable és que només es presenti Espadas i es tanqui per tant aquest mecanisme amb la seva designació sense necessitat d’obrir les urnes una altra vegada. Amb aquesta via, el regidor sevillà obtindria ja les claus de la federació, en substitució de Díaz. El conclave pur i dur, en el qual els delegats votaran els nous òrgans de direcció del PSOE-A, podria celebrar-se en el temps previst, abans de final d’any i després del 40è Congrés Federal.

Ni Ferraz ni l’equip d’Espadas volen que Díaz mantingui les regnes de la federació, perquè no controli el procés fins al conclave. El secretari d’Organització, José Luis Ábalos, va insistir la setmana passada una vegada i una altra que els militants havien triat un sol lideratge, el de l’alcalde de Sevilla. Va ser en la mateixa compareixença en què va afirmar que no hi havia «cap problema d’ordre intern» que obligués a forçar una gestora a Andalusia.

Ábalos, al costat d’Espadas

El número tres del partit, de fet, va participar diumenge en l’acte d’entronització d’Espadas, a Sevilla. Un míting al qual no va ser convidada l’executiva regional que lidera encara Díaz. Per a la cúpula federal, no hi ha referent en la seva federació més potent que el vencedor de les primàries, tot i que els «susanistes» es queixen de les maneres i de la voluntat real d’integració. A Ferraz, la raó oficial de l’avançament és una altra: que la ponència marc per al 40è Congrés està ja «molt avançada».