L’expedient mitjançant el qual el Govern indulta Oriol Junqueras fa referència explícita al fet que el líder d’ERC va rebutjar, en un article de fa dues setmanes, la via unilateral cap a la independència. En aquell escrit, titulat Mirant al futur, Junqueras deia que aquesta ruta cap a la secessió no és «viable» ni «desitjable», i avalava la concessió dels indults.

Es tracta d’un dels arguments que el Govern ofereix per commutar la pena de presó al líder d’ERC, en un expedient avançat per La Vanguardia. Un altre, no menys important, és «el pes indiscutible» que té «en l’esdevenir de les relacions entre Espanya i Catalunya», com es remarca a l’expedient.

L’indult, que extingeix la pena de presó que tenia pendent el líder d’ERC, no l’eximeix de complir la condemna d’inhabilitació. Junqueras no podrà exercir càrrec públic -sí presidir el seu partit, com de fet ja fa- fins al 29 d’octubre del 2030.

Paral·lelament, l’exlíder de l’ANC i ara secretari general de Junts, Jordi Sànchez, sortirà de la presó després que el Govern li hagi concedit un indult parcial que extingeix la part de la pena de presó pendent de compliment, però que manté íntegra la pena d’inhabilitació absoluta fins al 6 de juliol del 2027. El perdó està condicionat al fet que no cometi delicte greu en un termini de cinc anys.

El Govern sosté que l’empresonament de Sànchez «afecta indubtablement» la convivència, «condicionant negativament les relacions entre Catalunya i la resta d’Espanya i obstaculitzant la superació del conflicte». Així, justifica el perdó al·legant que és un «destacat referent social» dins de l’àmbit independentista, fins i tot «un dels principals actors polítics de l’escena catalana» en ostentar una «doble condició» ja que va ser empresonat com a líder social i ara exerceix com a secretari general de la tercera força política a Catalunya.

I, tot i que dona per provada la comissió d’un delicte de sedició, el Govern creu que la seva posició en l’1-O i en la posterior DUI, encara que no formés part de la Generalitat, «és també la que fa d’ell una persona clau per a la restauració de la convivència».

Per part seva, el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, podrà sortir de presó de forma imminent, però estarà inhabilitat per exercir un càrrec públic fins al 10 d’octubre del 2028. El Govern central manté la inhabilitació absoluta i condiciona el perdó al fet que «no cometi cap delicte greu en els pròxims cinc anys». L’executiu raona que «el càstig penal ofereix una utilitat limitada a l’hora de pacificar situacions de conflicte» com la que viu Catalunya i que, de vegades, «el compliment de penes privatives de llibertat per part de líders socials o polítics pot reforçar les lògiques del conflicte, generant una falsa percepció d’injustícia en els qui veuen els seus representants empresonats».

«Rebaixar la tensió»

Així mateix, l’informe del Govern en el qual justifica la concessió de l’indult a l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell i a l’exconsellera de Treball Dolors Bassa es fonamenta en el fet que aquesta mesura respon a «la profunda crisi social i política» de Catalunya i no representa un retret a la sentència dictada pel Tribunal Suprem. En l’argumentació, avançada per Eldiario.es, l’executiu afirma que l’indult «no trenca en absolut» el prestigi del tribunal sentenciador i en canvi sí que és «un mecanisme idoni per rebaixar la tensió social i política» i «encarrilar la solució al problema per les vies del diàleg polític i l’entesa».