Qualsevol dirigent de la dreta espanyola o de Ciutadans s’escandalitzaria en escoltar els discursos dels nou presos independentistes després de l’indult concedit pel Govern, a favor de la independència i l’amnistia. Però qualsevol analista mínimament informat pot treure’n una altra conclusió: la jornada d’ahir va tenir una fortíssima càrrega emocional per a l’independentisme, que va intentar no concedir-li al Govern el mèrit de la llibertat dels presos, però aquests tampoc van assajar, de cap manera, cap missatge semblant al «ho tornarem a fer» de Jordi Cuixart en el judici del procés.

La càrrega emocional va ser notable, atès que es tracta de nou dirigents que van ser condemnats a cent anys de reclusió, que han estat més de tres anys privats de llibertat cada un d’ells, amb entrades i sortides en règim de tercer grau, i en un context d’alt voltatge polític després de la convulsa tardor del referèndum. Els somriures dels set empresonats a Lledoners, portant la pancarta del «Freedom for Catalonia» i una bandera estelada, resumeix l’impacte de la jornada, al costat de les abraçades que van repartir l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell i l’exconsellera Dolors Bassa, en sortir de les presons de Wad Ras i Puig de les Basses, respectivament. Tots acompanyats pel Govern, el seu president, nombrosos dirigents polítics i sobretot ciutadans independentistes del carrer, a qui els indultats van agrair amb sinceritat les mostres constants de solidaritat rebudes durant més de tres anys de reclusió.

Ja en el terreny polític, el discurs més serè i amb més lectures en clau de nou temps va ser el del líder d’ERC i exvicepresident de la Generalitat de Carles Puigdemont, Oriol Junqueras: «Sortim amb el compromís de treballar per la política, per fer el que mai hauria d’haver sortit de la política». El compromís de Junqueras de fer política és paral·lel a la seva significativa carta de fa només dues setmanes en què es desmarcava de les vies unilaterals per accedir a la independència. Aquest va ser el missatge, el de Junqueras, més proper a una mà estesa al president del Govern, Pedro Sánchez.

Tampoc el president Pere Aragonès va sortir d’aquest guió, i en una intervenció breu després de rebre els ja expresos, va apostar per «una solució democràtica, que la gent voti el futur de Catalunya en un referèndum, on defensarem la independència i la república catalana». Aragonès, com tots els que van intervenir, va recordar els exiliats i va reclamar amnistia.

Actes de reafirmació

Tots els indultats es van reafirmar, sí, en els seus ideals independentistes. Però no hi va haver ni un «ho tornarem a fer», tot i que això és el que cridaven alguns dels reunits a Lledoners davant la tarima en la qual van parlar els set exdirigents polítics i socials. Jordi Cuixart va ser el més encès, però sense amenaces a repetir el camí del 2017. «No existeix l’indult que farà callar el poble de Catalunya, no ens han fet callar i no callarem mai». Turull, també en to desafiant, va proclamar: «el nostre compromís per culminar el que vam començar l’1-O ni és parcial, ni revisable ni condicionat».

Jordi Sànchez, secretari general de Junts, que ha viscut una recent polèmica en afirmar que el referèndum intentava aconseguir una negociació i no la independència (text que ha estat recollit en els arguments del Govern per indultar), sí que va voler reafirmar davant la parròquia independentista que no renunciarà a res a canvi de la mesura de gràcia: «no tirarem cap enrere, no acceptarem cap silenci a canvi de cap indult». Sànchez tampoc va anar més enllà en la seva autoafirmació.