El Govern va usar el criteri de la utilitat pública a l’hora d’argumentar els indults del procés per evitar un enfrontament amb el Tribunal Suprem (TS) en relació a la sentència que va condemnar els líders independentistes. Però les reiterades crítiques de l’Executiu a la sentència, a la desproporcionalitat de les penes i fins i tot al suposat caràcter vuitcentista del delicte de sedició han fet que al TS arreli la por que tot això afecti la decisió del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).
El tribunal amb seu a Estrasburg és la següent etapa judicial. Ja han començat a acudir-hi els flamants indultats a mesura que el Tribunal Constitucional (TC) va resolent els seus recursos d’empara. De moment ho han fet Jordi Cuixart, Josep Rull i Jordi Turull. Cap dels condemnats havia ocultat que des de l’inici tenien posades les seves esperances en la justícia europea. Fins i tot diversos d’ells van fer vaga de fam amb l’argument que el TC havia admès a tràmit els seus recursos només per retardar el moment en què poguessin anar a Europa.
Com tota resolució, la del procés podria haver estat revocada pel Constitucional o, quan arribés el moment, podria ser-ho pel TEDH. Entra dins del funcionament habitual del sistema judicial que una sentència sigui objecte de recurs i un tribunal superior la confirmi o doni la raó als recurrents i la modifiqui. I tot jutge, i més els del Suprem per la seva experiència, n’és conscient.
Declaracions insistents
Malgrat això, a l’alt tribunal consideren que cada vegada que el president del Govern, Pedro Sánchez; la vicepresidenta Carmen Calvo, o l’exvicepresident Pablo Iglesias parlaven de desproporcionalitat de les penes i que les imposades per sedició no es corresponen amb les de països de l’entorn, o quan l’exlíder d’Unides Podem utilitzava la fórmula de «presos polítics», com si Espanya fos una dictadura i no una democràcia, es contribueix al fet que Estrasburg les revoqui.
