«Els que als noranta m’insultaven avui tenen 40 anys i són de Vox»

Allò estava molt condicionat pel moment en el qual ens trobàvem. La immigració marroquina a Catalunya era molt recent. De fet, érem de les primeres famílies que es reagrupaven i les anteriors famílies que van tenir fills que van anar a la primària no van arribar a l’institut. Jo vaig ser la primera que vaig decidir anar a l’institut i a la universitat. Gràcies a això a mares i pares se’ls hi va trencar la por. Hi havia por perquè en aquell moment hi havia un desconeixement molt gran del sistema educatiu per part dels nostres pares. Hem fet un avenç molt gran i avui dia podem sentir-nos orgullosos perquè l’escola catalana fa un acompanyament molt gran en l’alumnat. És evident que hi ha un tema de segregació que nosaltres estem intentant treballar i no ens hem d’enganyar, però sí que és cert que igual que hi ha segregació hi ha una altra part que crec que s’ha de reconèixer i és l’acompanyament de l’alumnat al llarg de la seva etapa educativa. Això fa que molts nois i noies de la generació actual d’origen divers se sentin empoderats i interioritzin que l’escola és l’únic ascensor social d’aquest país.

Pensa que ha fet història amb la seva entrada en política com a dona musulmana?

En l’àmbit personal crec que, en els principis en què ens movem actualment d’igualtat, el fet que jo hagi entrat en política no hauria de ser una novetat. Però sí que és cert que és molt important, tot i que va haver-hi homes anteriorment d’origen marroquí i musulmans. És cert que per la comunitat que represento hi ha un percentatge de la població catalana que se sent molt identificada amb mi. A Esquerra Republicana a les darreres municipals es van presentar prop de 200 persones d’origen d’arreu del món que són catalanes igual que tots nosaltres i de 200 persones tenim una trentena de regidors i regidores, i entre ells tenim dos alcaldes. Una alcaldessa i un alcalde que un és d’origen algerià i l’altre d’origen uruguaià. Això sí que ha tingut un impacte.

Pensa que ERC és l’únic partit que s’ha pres seriosament la diversitat?

Ho penso perquè formo part de l’executiva sectorial de Ciutadania i Immigració. Nosaltres tenim molt clar que l’administració pública s’ha de basar en la seva ciutadania.

El que no pot ser és que tinguem una plantilla tan gran d’agents de Mossos i que la diversitat del país no hi estigui gens representada. El mateix passa amb els serveis socials i l’habitatge. Crec que ERC és l’únic partit que ho fa de manera coherent. El 14 de febrer érem gairebé l’únic partit que portàvem aquesta diversitat no com a estereotip, sinó amb responsabilitat. Jo era la número 4 de la llista, cal mirar els altres partits per veure si apliquen aquesta diversitat de la qual tothom parla, però no deixen que s’expressi.

Com porta compartir espai amb Vox?

Crec que les persones que avui tenim a l’hemicicle que són de Vox no deixen de ser aquells que a finals dels noranta em cridaven i m’insultaven. No només a mi, sinó a totes aquelles persones diferents, aquells que em deien «mora de merda» o algun company que li deien «subnormal» perquè tenia algun tipus de discapacitat, o, per exemple, alguna companya que era lesbiana que rebia els mateixos insults. De fet, recordo agressions a la meva comarca a noies i nois per ser marroquins, i hi ha agressions que han condicionat molt les vides d’aquestes persones. Aquells que ens insultaven, ens agredien, etcètera avui tenen 40 o 45 anys i són de Vox. Llavors crec que ens hauríem de preguntar què hem fet com a societat perquè d’alguna manera aquells que van estar silenciats durant tants anys avui no tinguin gens de por de fer aquests discursos d’odi de manera gratuïta, i a més han trobat que són legitimats. És un tema preocupant perquè avui ataquen menors musulmans no acompanyats o les persones que tenen una orientació sexual determinada, però demà aquest ventall s’anirà ampliant i no en som conscients. A mi el que em preocupa és que aquest discurs d’odi s’instal·li i trenqui la convivència als barris.

Pensa que el pacte antifeixista se’ls pot tornar en contra?

Considero que el que no és normal és que nosaltres normalitzem una situació o un treball amb l’extrema dreta al Parlament. La pregunta que ens hauríem de fer tots és perquè el PSC al principi hi era i després no, i a nosaltres ens agradaria molt que se’ns digui amb qui està. Estaria bé que ens ho diguin perquè nosaltres estem al costat dels drets de tota la ciutadania i no al costat dels discursos d’odi, no al costat de la criminalització d’una part de la ciutadania. El que no podem fer és normalitzar aquests discursos, normalitzar l’actuació de l’extrema dreta. Perquè si nosaltres ho fem som còmplices, i considero que nosaltres tenim una responsabilitat.