«Aquesta és la vuitena vegada que el Rei va al Mobile», respon el portaveu oficial de Zarzuela quan se li pregunta pels viatges que Felip VI està realitzant a Catalunya coincidint amb la concessió dels indults als dirigents de l’1-O i l’etapa de diàleg inaugurada per La Moncloa i la Generalitat. L’assessor recorda les desenes de vegades que ha visitat Barcelona i la resta de ciutats catalanes com a príncep i, des del 2014, com a cap d’Estat, i arriba a dir que el Rei va a Catalunya com va a «qualsevol comunitat». El portaveu intenta treure transcendència al contingut de la seva agenda, però en l’actual context pot semblar inversemblant i no coincideix amb el valor que al Govern central donen al cap de l’Estat en aquesta nova fase del desafiament independentista.

La presència del monarca està mil·limètricament calculada pel Govern central, que és el que, constitucionalment, ratifica totes les seves actuacions (viatges, actes, discursos...). Es va veure clarament el setembre passat, quan no va autoritzar-lo a viatjar a Barcelona per lliurar els despatxos dels nous jutges.

Ara, l’executiu de Pedro Sánchez ha comptat amb Felip VI, amb les cites internacionals fixades ja en el calendari (també la visita del president de la República de Corea, Moon Jae-in) i amb totes les eines al seu abast per, primer, defensar i fer «pedagogia» sobre la concessió dels indults i, segon, aconseguir que aquesta nova dinàmica amb les autoritats catalanes es visualitzi. «Si no es veu, no existeix, som al segle XXI», afirma un alt càrrec del Ministeri d’Exteriors.

Així es va decidir que el president sud-coreà viatgés a Barcelona amb Felip VI i junts assistissin al sopar del Cercle d’Economia. Va ser el Rei el que va presentar el dirigent asiàtic a Pere Aragonès i a l’alcaldessa, Ada Colau. La Moncloa sabia que no es repetiria la plantada que la Generalitat en funcions va protagonitzar al març al màxim responsable de Volkswagen, Herbert Diess. «A Aragonès li interessa moltíssim que Catalunya funcioni cada dia, cada hora», van destacar fonts de La Moncloa dimecres al pati del Congrés.

Ara, amb la mesura de gràcia aprovada, Felip VI tornarà a estar en el focus. Apareixerà al costat del Govern i els dirigents independentistes mentre l’oposició, amb el PP al capdavant, carrega contra els indults i rebutja les declaracions a favor que han fet en públic els empresaris i fins i tot la Conferència Episcopal Espanyola.

Avui el Rei presidirà el sopar inaugural del Mobile World Congress a la Fira de Barcelona, on coincidirà amb Aragonès, Sánchez i Colau. Aquesta foto arribarà abans que el cap de l’executiu rebi el president a La Moncloa (dimarts) i abans del ple de Congrés (dimecres), en què tornarà a encaixar les crítiques i els retrets de l’oposició de dretes pels indults.

A més, dijous, els Reis i les seves dues filles viatjaran a Catalunya per lliurar els Premis Princesa de Girona, un títol que ara ostenta Elionor, l’hereva.

Una posició diferent

«Jo no puc ni he de parlar per la Casa del Rei, però és evident que fa amb plenitud l’agenda que li correspon a Catalunya», afirma un membre del Govern de Sánchez. Fonts d’Exteriors assenyalen que, igual que el cap de l’executiu ha anat variant la seva posició, «seria inexacte donar per fet que Felip VI segueix instal·lat en el discurs del 3 d’octubre de 2017». En aquella al·locució, el Rei va protestar per la «deslleialtat inadmissible» de la Generalitat de Catalunya i va reclamar a l’Estat que assegurés l’«ordre constitucional i el normal funcionament de les institucions». Les seves paraules van ser censurades pels independentistes, que l’han instat en múltiples ocasions a «demanar perdó», i també per una part dels catalans no sobiranistes que van trobar a faltar empatia després de les imatges de les càrregues policials el dia del referèndum.

Per què no va usar el català?

En aquests anys, s’ha anat tenint més informació sobre per què Felip VI va sortir a parlar amb aquesta contundència el 3-O. Al monarca li va sorprendre que l’executiu de Mariano Rajoy no hagués evitat la votació i va témer que la declaració d’independència de la República catalana pogués obtenir el suport d’algun país estranger. Amb aquesta por, el Rei va decidir prendre la paraula i ho va fer en contra de la voluntat de l’aleshores president, que va creure que es veuria com un senyal de debilitat del Govern.

També s’ha sabut que Felip VI justifica que no pronunciés cap part del discurs en català, una llengua que maneja amb soltesa, perquè la seva voluntat era dirigir-se a tots els espanyols en el seu conjunt i també a l’estranger, no en concret als catalans.

I sobre la solució del desafiament independentista, alguns dels seus interlocutors l’han escoltat dir que no veu «una solució a curt, sinó a m ig termini» i haurà de ser amb tot l’Estat al darrere.