No hi haurà referèndum d’autodeterminació, intentarà que els Pressupostos Generals de l’Estat de 2022 estiguin aprovats «en temps i forma» abans de finalitzar l’any i segueix sense ser una «prioritat» per a ell una remodelació de l’Executiu. Pedro Sánchez va fixar ahir aquestes tres idees claus en una entrevista a La Sexta. Just un dia després del ple en què va explicar els indults als presos del Procés i en què va solemnitzar que «mai més» el PSOE acceptarà una consulta sobre la independència de Catalunya. Però, després que el portaveu d’ERC, Gabriel Rufián, deixés rodar la pilota, dubtant de la seva paraula -«També va dir que mai HI hauria indults, així que doneu-nos temps»-, el president del Govern havia de tornar a apuntalar un dels eixos del seu discurs. I és que la dreta va utilitzar aquest comentari del dirigent republicà per destacar que Sánchez és un «mentider» a qui «no es creuen ni els seus socis», segons ho va expressar Pablo Casado.

Ja a primera hora, a RNE, la vicepresidenta primera, Carmen Calvo, havia respost a ERC que el PSOE «mai» permetrà una consulta sobre la independència de Catalunya: «Rufián sap perfectament que el president no estarà mai en cap ruptura de la legalitat d’aquest país ni en l’acompanyament d’un referèndum d’autodeterminació». A La Sexta, Sánchez va intentar també ser «clar i meridià». Mai acceptarà un referèndum? «Absolutament», va respondre al periodista Antonio García Ferreras. Va recordar que els independentistes solen afirmar que la democràcia espanyola és de «mala qualitat». Per aquesta regla de tres, va esgrimir, també ho són la d’Alemanya, la dels EUA o la d’Itàlia, que també prohibeixen la segregació d’un territori.

«Matemàticament impossible»

A més, l’autodeterminació és «matemàticament impossible», ja que una reforma de l’article 2 de la Carta Magna -el que consagra la unitat d’Espanya- obligaria a una aprovació per dos terços de Congrés i Senat, el que necessitaria la participació no només del PSOE, sinó del PP.

Per a Sánchez, parlar d’autodeterminació «és un absurd». I no només per raons legals, sinó també per «convicció política», ja que una consulta «portaria al soscavament» d’allò que ell pretén recuperar, la «convivència» a Catalunya i amb el conjunt d’Espanya.