Pedro Sánchez no tanca la porta a un eventual recurs contra el fons creat per la Generalitat per a cobrir les fiances dels càrrecs assenyalats pel Tribunal de Comptes. Si no està «subjecte a Dret», l’Executiu l’impugnarà. I si en canvi compleix amb la llei, «res a objectar».

El president del Govern va respondre a la creació de l’instrument anunciat pel conseller Jaume Giró des de Tallinn, la capital d’Estònia, on va arrencar ahir la gira pels països bàltics que conclourà el dijous després de visitar també Letònia i Lituània.

Sánchez va comparèixer en una breu roda de premsa després de mantenir una trobada en Stenbock House, la seu de l’Executiu estonià, amb la primera ministra, Kaja Kallas.

Sánchez va mostrar-se molt contingut quan els periodistes li van preguntar. Amb prou feines es va limitar a una frase, encara que servia com a suficient advertiment a l’independentisme. «Sempre hem defensat que tot el que sigui aprovat pels governs autonòmics ha d’estar subjecte a Dret. Estudiarem la decisió aprovada pel Govern i a partir d’aquí, evidentment, si està subjecte a Dret, res a objectar, i si no està subjecte a Dret, haurem de recórrer», va subratllar. La mesura anunciada per la Generalitat ja està sent «objecte d’estudi».

El líder socialista va ser, per descomptat, més enllà de les afirmacions de la portaveu del Gabinet, María Jesús Montero, després del Consell de Ministres que va presidir abans de partir cap a Tallinn en viatge oficial. En aquesta línia,, la titular d’Hisenda va comentar que no coneixia l’acord de la Generalitat perquè només havia pogut veure titulars de premsa.

El Govern tenia tota la intenció d’acudir al rescat dels 34 encausats pel Tribunal de Comptes i així ho va confirmarahir -després de dies de suspens dedicats a buscar una solució que no li aboqui a una acció judicial. Així, va aprovar un decret llei pel qual es crea un fons genèric (Fons Complementari de Riscos) de 10 milions per al rescat dels «servidors públics en l’exercici del seu càrrec».

Aquest fons vol servir de garantia econòmica perquè les entitats financeres avalin les fiances dels encausats, que sumen 5,4 milions. El Govern intenta salvar així la patata calenta dels encausats, que han de presentar les fiances abans del 21 de juliol, mentre guanya temps, a l’espera d’una solució política o, simplement, que la caixa de solidaritat s’empleni de fons.

El moviment no ha passat desapercebut i s’endevinen ja les primeres ombres judicials per a un executiu que fins i tot no ha complert els seus 100 primers dies. El president del Govern, Pedro Sánchez, va asseverar a Tallinn (Estònia, on es trobava de viatge) que recorrerà el fons en el cas que sigui il·legal, informa Juanma Romero. El líder del PP, Pablo Casado, també va anticipar recurs i a més denunciarà a la Generalitat per prevaricació i malversació amb l’objectiu que els responsables de crear aquesta ajuda siguin «inhabilitats». L’entitat Convivència Cívica Catalana fins i tot va presentar ja una querella contra el president Pere Aragonès per malversació i prevaricació davant el jutjat de guàrdia.

Dos preceptes

La Generalitat considera que totes les actuacions que el tribunal investiga es mouen entre l’exercici del càrrec, les competències estatutàries en política exterior i la llibertat d’expressió; i crea aquest fons per a cobrir aquelles situacions que no estan ja cobertes per les assegurances contractades.

El mecanisme s’empara en dos preceptes, el d’indemnitat i el del crèdit de diners públics. Pel primer es protegeixen els drets fonamentals dels treballadors públics perseguits per accions enteses com a pròpies de l’exercici del seu càrrec. Pel segon es requerirà el retorn dels diners aportats, si hi ha condemna.

El mecanisme suposa que aquells afectats que vulguin acollir-se al fons emplenin un formulari que, després del vistiplau de l’administració suposarà una ordre del Institut Català de Finances (l’òrgan gestor dels 10 milions, fins que es creï un propi) a una entitat bancària perquè avali els diners de la fiança davant el Tribunal de Comptes, oferint, al seu torn, la fortalesa del fons creat com a garantia. És a dir, la Generalitat no avala directament.

Si el procediment judicial o administratiu finalitza amb una sentència ferma, la Generalitat reclamarà als afectats el retorn dels diners. «No hi ha desplaçament patrimonial de la Generalitat», va asseverar el conseller de Economia, Jaume Giró, per a il·lustrar que la mesura presa compta amb «tota la solidesa jurídica» i, per tant, esquiva, en la seva opinió, qualsevol acusació de malversació. La Generalitat és la damnificada de la presumpta malversació per la qual el Tribunal de Comptes encausa als exaltos càrrecs.

«La Generalitat», va sostenir Giró, «només garanteix la presumpció d’innocència».

Sánchez avisa: si s’incompleix la llei, recorrerà

juanma romero. Tallinn