El Govern assisteix amb certa estupefacció al canvi de ritme que ha introduït l’executiu de Pedro Sánchez en la relació amb Catalunya. No es tracta d’intranquil·litat, ja que no s’endevina en el president del Govern una voluntat de cop de timó i sí la seva aposta per mantenir el que ell denomina l’«agenda del retrobament». Però no s’acaba d’entendre que el 30 de juny Sánchez i Pere Aragonès acordessin reunir, abans d’un mes, la Comissió Bilateral, la primera en tres anys i que, a data d’avui, transcorregudes tres setmanes, poc s’hagi mogut.

I dins d’aquest poc, tot s’ha fet amb Miquel Iceta com a ministre de Política Territorial. I és que la crisi de Govern del cap de setmana, i el relleu del primer secretari dels socialista catalans per Isabel Rodríguez ha comportat la interrupció de la comunicació entre la Moncloa i el Palau de la Generalitat. Si encara divendres Iceta i la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, negociaven els punts de l’ordre del dia d’aquesta comissió bilateral, des del relleu no s’ha produït cap comunicació de la nova ministra. Ni tampoc hi ha hagut, sempre segons fonts del Govern en els dos casos, cap missatge directe entre presidents que servís per calmar qualsevol aparença d’intranquil·litat que pogués aparèixer a Catalunya.

Amb tot, segons fonts catalanes, està previst que abans de dilluns ministra i consellera estableixin un contacte telefònic que ha de suposar la represa de les accions prèvies a la celebració de la bilateral. I posar-hi data.

Tenint en compte que dilluns que ve és 19, hi ha qui pensa en el Govern que l’executiu pretén arribar a un ajornament per la via dels fets consumats, atès que la comissió requereix una negociació prèvia, que és on s’ha d’arribar a acords, que després les primeres espases ratifiquen. «És el que poden desitjar a la Moncloa, però el compromís de celebració és el que és. I no es va pactar fa sis mesos, sinó fa tres setmanes», apunta una font del Govern.