L’activació de l’Institut Català de Finances (ICF) com a avalador provisional per rescatar als ex-alts càrrecs de la Generalitat a qui el Tribunal de Comptes reclama fiances milionàries per l’acció exterior s’ha saldat amb tres dimissions en la institució. Tres representants independents de la junta de govern −Francesc Casas, Mercedes Domingo i Virginia Verger− van abandonar els seus càrrecs dos dies abans que dimecres la cúpula sotmetés a votació la signatura dels 29 avals, segons fonts de l’ICF.

El Govern preveia trobar un banc que actués com a avalador −i la Generalitat com a contraaval amb el fons de 10 milions d’euros− i evitar usar l’ICF com inicialment es contemplava en el decret aprovat el 6 de juliol en el Consell Executiu, però cap entitat financera es va prestar a participar en l’operació. El conseller d’Economia, Jaume Giró, va descartar en roda de premsa recórrer a l’ICF per protegir els seus professionals, però a penes 24 hores després de descartar-lo es va desdir i va apuntar que havia rebut notes de la institució donant el vistiplau al fet que l’ICF actués. En aquells dies els tres directius ja havien dimitit.

En la cúpula de la institució va haver-hi molts dubtes i divisió, fins al punt que el dimecres a la nit, a poques hores d’esgotar el termini per presentar els avals, el conseller delegat es va abstenir, tres dels membres de la junta de govern −els representants de la Generalitat− van votar-hi a favor i tres independents més, que no van cessar, ho van fer en contra. Un dels vocals, càrrec d’ERC, no va participar en la votació, per la qual cosa el president de l’ICF, Albert Castellanos, va haver de desfer l’empat amb el seu vot de qualitat.

Versions oposades

Tot això va desembocar en una crisi entre els socis en el Govern. I és que els dos principals partits independentistes s’acusen mútuament de falta de gallardia o de coherència en les decisions que poden tenir conseqüències judicials.

El resum de Junts és que ERC ha actuat com a les portes de la declaració unilateral d’independència del 2017: empenyent el partit de Carles Puigdemont a prendre una mesura controvertida esperant que no tiri endavant. I és que, segons la seva versió, els republicans sabien que en la cúpula de l’ICF hi havia reticències a plantar-se en el cas davant els riscos legals que pot implicar. Cs, precisament, ja ha acudit aquest divendres a la Fiscalia perquè investigui si els directius de l’ICF i els membres del Govern han incorregut en els delictes de prevaricació i malversació.

Junts assegura que ERC tenia perfectament detectat que en l’organisme que depèn de la Conselleria d’Economia hi havia qui no volia avalar i van forçar la màquina perquè fos Giró el que quedés en evidència. Una versió totalment oposada a la que ofereixen els seus socis.

Els republicans retreuen a Giró que volgués acaparar tot el protagonisme i que comparegués en roda de premsa quan, segons ERC, hagués estat més prudent no donar relleu a una operació pendent i amb molts serrells en la qual el conseller va canviar el guió i, sense previ avís, va anunciar que no volia comprometre els professionals de l’ICF. Quelcom de què va haver de desdir-se l’endemà en el ple del Parlament.

Els dos partits en coalició coincideixen que aquesta no és una batalla definitiva perquè probablement el Tribunal de Comptes no acceptarà que l’ICF s’hagi implicat, amb la qual cosa serà un banc qui haurà de posar-se darrere de l’operació, una vegada el Consell de Garanties Estatutàries avali −com és previsible− el decret amb el qual el Govern va blindar el rescat d’alguns dels seus ex-alts càrrecs. També està per veure el recorregut judicial dels recursos anunciats per les dretes.