Els responsables de la productora Aschom SL van abusar sexualment de 103 nens en situació de desemparament per portar a terme més de 300 rodatges de pornografia infantil. La dirigien dos antics productors francesos de porno gai, Jean-Luc Aschbacher i Christian Arson, que van arrencar el negoci de material pedòfil el 2001 al carrer de Tapioles del barri del Poble-sec de Barcelona i que el 2011 es van traslladar a una casa de Tortosa, on van ser finalment sorpresos el 2015 gràcies a l’avís d’una educadora social, Ester Cabanes –actual directora de la DGAIA–, als Mossos d’Esquadra. Va aflorar així una xarxa integrada per set pederastes, la més gran que s’ha investigat a Espanya, que va obligar la fiscal Ana Farrero i el Grup 3 de la Unitat Central de Delictes Informàtics a visionar més d’un milió d’imatges per mirar d’identificar els menors. Un descens a l’infern que va tenir una recompensa només parcial: l’Audiència de Tarragona no va dictar la condemna que havia argumentat Farrero i, per a súmmum, Aschbacher i Arson, els dos principals acusats, i també Youness al-Naciri –un jove que va començar sent la seva víctima i va acabar treballant per ells–, van fugir.

El judici del cas Trinity es va celebrar a finals del 2019 contra els quatre membres de la xarxa que no es van escapar. Els dos productors i Youness van assistir a les primeres sessions i quan van veure que no s’acceptaven les al·legacions que presentaven les seves defenses, i que la fiscal Farrero sol·licitava per a cadascun més de 100 anys de presó, van fugir. «És clar que ens va fer molta ràbia que s’escapessin», explica Cabanes, que havia participat en la investigació perquè algunes de les víctimes eren nenes tutelades per la Generalitat.

Operació Nèmesi

La fugida no va caure millor als Mossos ni a la fiscal Farrero, que es van conjurar per trobar-los. El caporal David, el mateix que havia portat la instrucció del cas Trinity, va batejar aquesta segona operació per trobar-los com a Nèmesi, la deessa de la venjança. O de la justícia divina. «El que vam veure va ser que els telèfons d’Aschbacher i Arson van entrar en ebullició durant les primeres sessions del judici i, just abans que s’evaporessin, l’activitat es va aturar», explica el policia.

Algunes de les trucades s’havien fet des de Colòmbia i es va tractar d’esbrinar, sense sort, si s’havien amagat en aquest país sud-americà. La millor pista, no obstant, va arribar d’un dels comptes de correu d’Aschbacher, que es va connectar des d’una IP ubicada a la zona de Toló, al sud de França, prop de Marsella.

El caporal David va entregar aquesta informació a la Gendarmerie Nationale a través de la Interpol. «No vam poder arribar més lluny i ens vam témer que ja no els trobaríem».

El maig del 2021, gairebé un any després, van saber que era un temor equivocat. França va comunicar que els havia localitzat i detingut a la població de Sieis Forns lei Plaias, just on havia apuntat l’operació Nèmesi. Jean-Luc Aschbacher i Christian Arson ja han sigut extradits i actualment ja estan tancats en una presó catalana.